L'AMOR IMPOSSIBLE

HISTORIA DE DANTE I BEATRIU 

Dante i Beatriu es van conèixer, , des de la infantesa. Dante es va enamorar de "la gloriosa senyora dels seus pensaments", de qui va fer la raó del seu existir. El somriure i el lleu salutació que Beatriu li prodigava a Dante quan es trobaven, n'hi havia prou per satisfer el profund amor que el poeta li professava. Beatriz va contreure núpcies amb un ric banquer i Dante va buscar consol en el meravellós món de la poesia, donant curs a la seva imaginació, produint noves rimes, totes elles reflectint l'amor que sentia per la seva dama. Els joves florentins difonien les poesies de Dante, a recitar en les reunions i, Beatriz en escoltar es va reconèixer en elles. Ella, dama virtuosa i més casada, es va sentir ferida en la seva dignitat, per ser la inspiració d'un amor insà i, des de llavors, quan solia trobar-se amb Dante, aquell breu salutació amb què comptava el poeta per il·luminar la seva existència, li era negat. Les angoixes de Dante no acabarien aquí, poc temps després Beatriz va caure malalta, contagiada de la pesta negra o bubònica, i en 1290, la mort va fer acte de presència i el fidel enamorat només va poder seguir de lluny el festeig, acostant-se a la tomba de l'estimada quan tots s'havien retirat. Dante, enfonsat, va baratar la seva vida en un constant gaudi de plaers, prodigant múltiples amants. Tres anys més tard, va contreure matrimoni amb Gemma Donati, la jove que el seu pare li havia escollit per dona, a la qual no estimava, el que no impedia que ella li brindés la seva tendresa i admiració, comprenent que el seu marit no era com els altres homes. Gemma va fer possible que Dante gaudís d'un breu temps de pau i tranquil·litat, temps que va aprofitar per acabar "La Vida Nova", meitat en vers i meitat en prosa, poemes en els quals, un cop més, ofrendaba seu amor a Beatriu. A "La Divina Comèdia" demana a Beatriz que el condueixi al seu costat: -Beatriz, Guíame cap al paradís, ja que Virgili ja va complir el seu misión.Nuestro amor no és terrenal, perquè aquest sentiment és tan immens que no el supera l'amor de Déu per la humanitat.

El cant I recitat per Roberto Benigni

Divina Comèdia. Infern. 

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser? 

Roberto Benigni, un actor d'origen italià conegut, sobretot, per la pel·lícula La vida és bella (1997), va omplir l'any 2006 la plaça de la Basilica di Santa Croce, en Florència, Itàlia, quan va recitar el primer cant d'una de les parts de l'obra màxima de l'autor florentí Dante Aghilieri: L'Infern.
Com que va tindre un èxit rotund, va decidir fer com un espectacle durant varis estius consecutius on recitava i explicava els diferents cants de l'Infern anomenat Tutto Dante.
La primera volta hi van acuder milers de persones.

COMENTARI DIVINA COMEDIA

 

 Hi ha diversos documentals sobre la Divina Comèdia. De vegades donen una visió parcial de l'obra i parlen més de religió que de literatura, però poden ser-nos útils. Després de visionar el reportatge de Discovery Channel, fes-ne un comentari en el teu blog.

Existe un infierno definido el infierno de la cultura occidental.El bosque oscuro del error representa el pecado y la corrupcion del alma de Dante. Virgilio le ayudara a salir de ahi. El representa la grandeza del arte clasico . Juntos descenderan los nueve circulos del infierno , que presentan un infierno estructurado ,en cada uno hay un tipo especifico de pecador.Los primeros circulos son los que pecan con menos uso de la razon . Los ultimos son en los que pecan siendo conscientes de ello.

 Dante queria que la gente tuviera  una vida mejor.

El video m-ha paregut molt interesant ,ja que no tenia molta idea del tema.

CURIOSITATS

➦La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?
Les valquíries (de l'antic alemany Walkyrien) són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.
Habitualment vivien a Wingolf, al costat del Valhalla. Les Valquíries eren filles d'Odin i les comandava la deessa Freia.
La més famosa és Brunilda (Brunhild significa guerrera bruna en alemany antic) gràcies a l'obra de Richard Wagner, Der Ring des Nibelungen. Era la reina de les Valquíries i la seva força era superior a la d'una dotzena d'homes.
Altres valquíries mencionades en relats i llegendes són Mista, Rista, Hilda, Thruda, Sigrún, Hlök, Herfjotern, Ragyd, Gud, Skogul i Hrund. D'entre totes, la més bella era Hnos.
➦Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern,  acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:

➪Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?
No ho va conseguir ja que la condició era que no es girara fins que no estiguera tota banyada pel sol, i no ho va complir. 
➪També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...Cèrber

EXPRESSIO LLATINA

Carpe diem

 

  Carpe diem és una expressió  provinent del llatí que significa  "aprofita el dia". És un tema recurrent en la literatura occidental com a exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat, o a gaudir dels plaers de la vida i deixar de costat el futur, que és incert. Té una especial importància al Renaixement, Barroc i Romanticisme. Així mateix, es pot traduir com "aprofita el moment" o "viu el moment", és a dir, aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi. La seva significació va anar variant des de “aprofita la vida que són dos dies” fins a “aprofita les teves capacitats que la vellesa tot ho encalça

Temes i interpretacions d'Èdip rei

PRINCIPALS INTERPRETACIONS D'EDIP REI

En l'argument d'Èdip rei es desenvolupen diversos temes que han donat pas a múltiples interpretacions des de diferents àmbits del pensament, la cultura i l'art. En aquesta obra, Sòfocles va plasmar la seua concepció de l'home i del món, de manera que en ella es pogueren percebre les seues idees de la supremacia de l'ordre diví sobre la voluntat de l'ésser humà, i també la fragilitat d'aquest, per molt heroic que siga el seu comportament o les limitacions del sistema polític propi de les polis gregues.

IMPORTANT

El tema principal d'Èdip rei és el poder inexorable i cruel del destí, força superior i incontrolable per a l'ésser humà. Per molt que ho intente, l'home no pot escapar del destí que s'ha assignat per a ell i que, malgrat tots els intents, acaba per complir-se.

Uns altres temes secundaris poden ser els següents:

• La responsabilitat sobre els actes comesos, independentment de què aquests s'hagen realitzat de manera conscient o inconscient.
• L'heroi com a transgressor de las normes socials i sobrenaturals, que ha de pagar per la seua gosadia.
• El parricidi i l'incest.
• La ceguera com a metàfora de la ignorància i les limitacions de l'ésser humà respecte al coneixement i la veritat.

Aquests temes han sigut interpretats des de diversos punts de vista:

- Interpretació religiosa. Entre els teòlegs, aquest tema dramàtic del destí es relaciona amb el problema del lliure albir, és a dir, el conflicte entre la voluntat i llibertat de l'home i els designis (plans) divins. Des de la mitologia, s'ha enfocat el tema del destí en relació amb el politeisme de l'antiga Grècia, on els déus regien amb les seues lleis el destí dels homes.

- Interpretació psicològica. Sigmund Freud ho va interpretar com un fenomen que forma part de l'evolució afectiva dels xiquets i va contribuir al psicoanàlisi i, en general, al camp de la psicologia la seua teorització sobre el complex d'Èdip.

- Interpretació moralitzant. El filòsof Friedrich Nietzsche (1844-1900) interpreta a Èdip com l'heroi que ha de pagar pel seu comportament transgressor, és a dir, per abandonar la còmoda innocència i voler saber més d'allò que li correspon. D'aquesta manera, aclareix a la resta dels éssers humans, però ha d'expiar els seus errors amb el seu sacrifici.
-Una interpretació més completa, des del punt de vista antropològic i filosòfic, defén que en Èdip s'unixen les limitacions i la grandesa de l'ésser humà: per una banda, Èdip és capaç de resoldre l'enigma plantejat per l'Esfinx, però no coneix la seua vertadera identitat; per l'altra banda, persegueix la veritat, malgrat sospitar que és terrible, i finalment sume els seus actes amb dolor, dignitat i responsabilitat.

REFERENTS DE LA BIBLIA (pel·licula)

 

ARCA DE NOE

Relat bíblic

La història de l'arca es troba als capítols 6-9 del Gènesi. Quan la humanitat comença a créixer, Déu se'n penedeix d'haver creat els homes en veure la malícia, la corrupció i la violència que creixia en ells, i decideix exterminar-los: «No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells».  No obstant això, Déu mira amb benvolença Noè, «un home just i irreprensible entre els de la seva generació», a qui decideix advertir perquè se salvi amb la família.

Noè, tal com Déu li ordena, construeix una arca fusta de xiprer amb compartiments, de cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d'amplada i quinze d'alçada, amb tres pisos, un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. Déu diu a Noè que dugui a l'arca la seva esposa, els seus fills Sem, Cam i Jàfet, i les seves nores. Addicionalment, Noè ha d'entrar a l'embarcació set parelles de cada espècie d'animals purs i una sola parella dels impurs, a més de set parelles de cada espècie d'ocells perquè se'n conservi l'espècie a la terra. Per subministrar aliments, li diu que prengui i emmagatzemi el menjar necessari.

El diluvi comença el dia disset del mes segon, quan Noè té 600 anys, i dura quaranta dies i quaranta nits (el quaranta és símbol de multitud a la cultura hebrea) fins a inundar tot el món i fer morir totes les espècies vives.Les aigües superen per set metres els cims més alts i només sobreviuen Noè i els qui eren amb ell dins l'arca.

La fi del diluvi es produeix de la següent manera: «[Déu] va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. Les aigües abismals de l'oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure». Mentre dura la retirada de les aigües, l'arca navega dos-cents dies més fins a dipositar-se sobre el mont Ararat, el dia disset del mes setè. Finalment, el primer dia del mes desè apareixen els cims de les muntanyes.

Noè decideix enviar un corb i un colom per veure si ja ha baixat el nivell de l'aigua i poden sortir, però retornen a l'arca esperant que les aigües s'eixuguessin a la terra. Al tercer intent, un colom porta una fulla d'olivera acabada d'arrencar indicant que hi ha terra seca a la vora. Noè espera encara set dies més i deixa anar el colom, que ja no torna. El dia primer del primer mes del nou any, l'any 601 de la vida de Noè, les aigües ja s'han eixugat a la terra.

Déu diu a Noè que surtin de l'arca la seva família i tots els animals. A fora, Noè dedica un altar al Senyor i sacrifica animals i ocells de cada espècie pura per oferir-los a Déu. Aquest, en agraïment, afirma: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l'home està inclinat al mal des de la seva joventut».Finalment, Déu estableix una aliança amb Noè i mana als homes ser fecunds, multiplicar-se i omplir la terra. Déu crea l'arc de Sant Martí per visualitzar i recordar aquesta aliança cada cop que aparegui la pluja.

REFERENTS DE LA BIBLIA (FRESCS)

   

EL JUDICI FINAL DE MIGUEL ÀNGEL

 El Judici Final és un gran mural pintat amb la tècnica del fresc a l'època del Renaixement (1537-1541) per Miquel Àngel, per decorar l'absis de la Capella Sixtina del Vaticà i per encàrrec del papa Pau III. El gènere és religiós, el quadre mostra un enorme conjunt pictòric amb multitud de figures humanes, moltes d'elles nues, que il·lustra el Judici Final segons el llibre de l'Apocalipsi de Sant Joan Evangelista.

El fresc és un enorme conjunt pictòric al fresc de gènere religiós. El tema és el Judici Final, extret de l'Apocalipsi de Sant Joan.

Conjunt central                                                                     Jesús de Natzaret: És l'epicentre de l'obra. Amb un enèrgic i aterridor moviment separa els justos dels pecadors. És un dels pocs Cristos que s'han pintat amb una expressió d'enuig i ira.                                             Maria : Al costat de Crist és Maria. Temorosa, s'amaga al costat del seu fill espantada pel moviment violent que fa.                                                                                                   Al voltant d'ells hi ha diversos sants, representats sense cap perspectiva, envoltant-los per tot arreu. . Per reconèixer-los, Miquel Àngel els va pintar amb els seus característics complements o amb els objectes amb els quals van fer màrtirs.

Sant Pere: Té a les seves mans les claus del Paradís.
Sant Pau: Se li reconeix per la seva barba grisa i el seu aspecte sorrut.
Sant Andreu: Sosté una creu en forma de "X", símbol del seu martiri.
Sant Bartomeu: Té una pell a la mà, ja que aquest màrtir va ser escorxat.
Santa Caterina : Fa servir la roda de pues del seu martiri per evitar el pas als pecadors que intenten arribar al Cel.
Sant Sebastià : Té sostingudes les fletxes del seu martiri.
Sant Llorenç: Sosté la graella del seu martiri.

COMPLEX D'EDIP

ACUDIT

En la teoria psicoanalítica, el complex d'Èdip planteja la idea que, durant l'etapa genital del desenvolupament del nen (una de les etapes psicosexuals), que té lloc dels 3 als 6 anys, aquest comença a sentir atracció sexual envers el progenitor del sexe oposat. El nen se sent atret per la mare i comença a odiar el pare, ja que aquest té la mare. Aleshores es desenvolupa un sentiment de culpa, ja que el nen sap que no està bé odiar el pare. Aquest conflicte es resol mitjançant la identificació, en què el nen adopta característiques del pare. El concepte va ser desenvolupat per Sigmund Freud, basant-se en la figura mitològica d'Èdip. Freud l'anomena un complex humà universal (filogenètic), i la causa de bona part de la culpa inconscient. Postula que existeixen diferents formes d'enfrontar-se al complex: en el cas dels nois, a través del complex de castració i en el de les noies en l'enveja del penis. Un complex mal resolt, segons Freud, condueix a la neurosi, pedofília o homosexualitat. Tot això no es pot detectar molt fàcilment però es nota amb el pas del temps.

EL BES

En quin relat de Les metamorfosis d'Ovidi està inspirat aquest quadre?

El quadre, anomenat "El bes" de Gustav Klimt, és una recreació d'una escena del relat "Apol·lo i Dafne" que pertany al llibre "Les metamorfosis" del poeta clàssic Ovidi. L'obra es resumeix en l'amor no correspost d'Apol·lo per la bella nimfa Dafne com a càstig de la burla d'aquest cap a Eros (O Cupido). Cupido, a qui Apol·lo considera "massa menut per a la gloria i per a dur un arc tan gran" , es venja provicant-li l'enamorament per la nimfa, i a aquesta el sentiment contrari.
En l'obra podem observar el moment final del relat en que el Déu es llança a abraçar la nimfa, després de perseguir-la declarant-li el seu amor. Es llavors quan aquesta, pavorosa i ruboritzada, plega a Peneu que la lliure d'aquesta bellesa humana a fi de ser lliure, i la nimfa comença llavors a transformar-se en àrbre.

Segona Pintura

El quadre "La metamorfosi de Narcís" de l'artista català Salvador Dalí,  es basa, en el relat d'Ovidi sobre un jove de gran bellesa que s'enamora de sí mateix, al veure's reflexat a l'aigüa i que  acaba caient dins admirant la seua pròpia bellesa. Evidentment, la metamorfi de Narcís combina més simbolismes i més temàtiques variades que el "Bes" de Klimt, degut en part a l'estil vanguardista surrealista que utilitza l'artista, per la qual cosa el quadre pot parèixer més difícil de comprendre. De forma resumida, podria dir-se que aquesta obra, creada amb un mètode relacionat amb el psicoanàlisi (mètode paranoico-crític) és una interpretació de la historia de Narcís marcant  un abans i un després: a l'esquerra trobem a Narcís admirant el seu reflex, després el que veiem és una mà que agafa un ou, d'on surt una flor: narcís. D'aquesta manera es mostra la vida de Narcís i el seu llegat: la flor.

EL RAPTE D'HÈLENA

La dona més bonica era Helena ,muller del rei Menelau d'Esparta.La mare d'Helena,Leda es va casar amb Tindàreu ,rei d'Esparta. Zeus, però se'n va enamorar i s'hi va unir, en forma de cigne, el mateix dia que Tindàreu.D'aquest doble aparellament 

Leda va pondre dos ous; d'un va néixer helena i Pól·lux (fills de Zeus) i de l'altre Climtenestra i Càstor,engendrats per Tindàreu.Quan Helena va arribar a l'edat de casar-se , la fama de la seva bellesa va atraure una multitud de prínceps (fins 41) de Grècia,que volien estar amb ella. Odisseu, Àiax, Pàtrocle, Idomedeu ,

Filoctetes ,Diomedes ,Menelau...Tindèreu no sabent què fer per no ofendre cap d'aquells poderosos pretendents refusant-los el matrimoni amb la seva filla, va obligar-los a tots a jurar respectar la tria que fes Helena fins al punt d'ajudar el marit a defensar la fidelitat de la seva esposa, Finalment Helena va triar Menelau.

Mentrestant Paris va ser finalment reconegut com a fill de Príam en el descurs d'uns jocs que el rei celebrava cada any en record del fill que pensava que estava mort. Paris va vèncer els seus germans en totes les proves i ells el volien matar , però el pastor que l'havia criat va confesar la personalitat de Paris. Al ser princep no li va costar res raptar Helena, Es va dirigir a Esparta i es va presentar com a amic al palau de Menelau. Però Paris va seducir Helena . Van escapar cap a Troia . Els troians acceptaren els fugitius .

EL JUDICI DE PARIS

En la celebració del casament del rei Peleu, tots els déus estaven convidats excepte Eris. Aquesta per venjar-se, es va presentar amb una poma d'or i la va llançar deien que l'havia portat per la deessa més bella, afrodita, Hera i Atena reclamaven cadascuna merèixer la poma. Zeus va proposar que fos un mortal el qui digués  qui era la més bella i ho va fer Paris, fill del rei de Troia.Escoltades per Mercuri les tres deesses van anar a banyar-se a un llac, on normalment anava Paris.Al principi ell no sabia a quina elegir , aleshores elles li van oferir cadascuna una cosa. Atena li va oferir saviesa i coratge ,Hera li va oferir Europa i Asia i Afrodita li va oferir l'amor de la dona més bella , i ell li va triar a ella

PERQUÈ TIRÈSIAS ES CEC

EL BANY D'ATENA
El bany d'Atena Segons la versió que recull la Biblioteca de Pseudeo-Apol·lador Tirèsias va veure la deessa Atena mentre es banyava nua al mont Helicó Aleshores, la deessa casta per excel·lència va castigar-lo privant-lo de la vista. Davant els precs de Cariclo, mare de Tirèsias, perquè li tornés la visió, Atena li va purificar les orelles i li va atorgar la capacitat d'entendre el llenguatge dels ocells. També li va donar un bastó perquè caminés com una persona que hi veu i va concedir-li una vida més llarga que a la resta dels mortals

La metamorfosi de Tirèsias

Segons la versió del poeta llatí Ovidi Tirèsias, passejant al bosc, va veure dues serps que copulaven i va separar-les amb un bastó. Immediatament fou transformat en dona. Set anys després, va tornar a veure les serps i va tornar a donar-los un cop, cosa que li va retornar l'aparença masculina