LA LLEGENDA DE SIGFRID

Sigurd o Siegfried (Sigfrid); és un heroi de la literatura i mitologia germànica, fill de Sigmund, rei dels francs, i de Siglinda, filla d'Eulimi, que el va donar a llum en un bosc i morí durant el part.

Protagonista de la narració en prosa la Völsunga saga i del poema el Cant dels Nibelungs; encara que, les variants d'aquesta llegenda són nombroses, destacant-ne l'origen de les seves aparicions literàries a les Eddes de la mitologia nòrdica, obres islandeses medievals: l'Edda Menor, l'Edda de Snorri o Edda en prosa, i l'Edda Major, Eda de Saemund o Edda en vers. Aquestes dues col·leccions de les narracions nòrdiques antigues conformen la font més fidedigna de la mitologia nòrdica.

El més antic són les Eddes en vers. Són una col·lecció de 34 poemes islandesos, amb una mica de prosa, que daten del segle IX al segle XII.

 

ÒPERA DE WAGNER

La Tetralogia el projecte de la qual acompanya a Wagner des de la seva primera estada en Paris, és la seva obra més nacionalista. Cerca Wagner una nova fe per a l'antiga mitologia nòrdica; fe que s'insereix dins de l'amor i del pessimisme de la concepció wagneriana.

El cicle de l'Anell del nibelungo (Der Ring donis Nibelunguen) consta de quatre òperes èpiques (si ben l'autor preferia el terme drama).
L'Anell del Nibelungo, va precedit pel pròleg, L'Or del Rin (Das Rheindgol). La història de l'origen és La Valquíria. La glòria és Sigfrid i la derrota d'aquest heroi és El Crepuscle dels déus . La música i el llibret van ser escrits per Richard Wagner en el curs de vint-i-sis anys, de 1848 a 1874.

-El tema de l'obra és èpic. Tracta sobre les baralles i enfrontaments dels déus, herois, i diverses criatures mítiques, al voltant de la possessió del màgic Anell que atorga el poder de dominar el món sencer. El drama i la intriga s'estén al llarg de tres generacions dels protagonistes, fins al cataclisme còsmic del final de Götterdämmerung.
- L'estructura del cicle es basa en l'antic teatre grec, que solia presentar tres tragèdies i una sàtira.

 

PAOLO DE MALATESTA I FRANCESCA DE RIMINI

  La història comença amb Giovanni Malatesta, un jove d'alta societat italiana del segle XIII. El seu pare emparella al seu fill amb la bella Francesca, filla de Guido da Polenta, es casen, per motius polítics.. I contrauen matrimoni en 1275.

 El vell Malatesta té un problema, el seu fill,Gianciotto, era molt desagradable, lleg i malhumorat, i no hi havia manera de que Francesca l'acceptara com a pretendient.
Un dia Paolo, el fill menor de Malatesta, bell, educat i més jove, es troba amb Francesca i aquesta es sentia atraiguda per ell, i prompte es van convertir en amants. Quan Gianciotto es va enterar de que tenien una relació, va assassinar a la parella.
Com es va tractar d'un cas d'adulteri, Gianciotto no va sufrir ningún càstig.
Aquest cas va ser real. I més de 15 anys després de la mort de Francesca, Dant la col·loca en el cant V de la Divina Comèdia.

 

L'AMOR IMPOSSIBLE

HISTORIA DE DANTE I BEATRIU 

Dante i Beatriu es van conèixer, , des de la infantesa. Dante es va enamorar de "la gloriosa senyora dels seus pensaments", de qui va fer la raó del seu existir. El somriure i el lleu salutació que Beatriu li prodigava a Dante quan es trobaven, n'hi havia prou per satisfer el profund amor que el poeta li professava. Beatriz va contreure núpcies amb un ric banquer i Dante va buscar consol en el meravellós món de la poesia, donant curs a la seva imaginació, produint noves rimes, totes elles reflectint l'amor que sentia per la seva dama. Els joves florentins difonien les poesies de Dante, a recitar en les reunions i, Beatriz en escoltar es va reconèixer en elles. Ella, dama virtuosa i més casada, es va sentir ferida en la seva dignitat, per ser la inspiració d'un amor insà i, des de llavors, quan solia trobar-se amb Dante, aquell breu salutació amb què comptava el poeta per il·luminar la seva existència, li era negat. Les angoixes de Dante no acabarien aquí, poc temps després Beatriz va caure malalta, contagiada de la pesta negra o bubònica, i en 1290, la mort va fer acte de presència i el fidel enamorat només va poder seguir de lluny el festeig, acostant-se a la tomba de l'estimada quan tots s'havien retirat. Dante, enfonsat, va baratar la seva vida en un constant gaudi de plaers, prodigant múltiples amants. Tres anys més tard, va contreure matrimoni amb Gemma Donati, la jove que el seu pare li havia escollit per dona, a la qual no estimava, el que no impedia que ella li brindés la seva tendresa i admiració, comprenent que el seu marit no era com els altres homes. Gemma va fer possible que Dante gaudís d'un breu temps de pau i tranquil·litat, temps que va aprofitar per acabar "La Vida Nova", meitat en vers i meitat en prosa, poemes en els quals, un cop més, ofrendaba seu amor a Beatriu. A "La Divina Comèdia" demana a Beatriz que el condueixi al seu costat: -Beatriz, Guíame cap al paradís, ja que Virgili ja va complir el seu misión.Nuestro amor no és terrenal, perquè aquest sentiment és tan immens que no el supera l'amor de Déu per la humanitat.

El cant I recitat per Roberto Benigni

Divina Comèdia. Infern. 

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser? 

Roberto Benigni, un actor d'origen italià conegut, sobretot, per la pel·lícula La vida és bella (1997), va omplir l'any 2006 la plaça de la Basilica di Santa Croce, en Florència, Itàlia, quan va recitar el primer cant d'una de les parts de l'obra màxima de l'autor florentí Dante Aghilieri: L'Infern.
Com que va tindre un èxit rotund, va decidir fer com un espectacle durant varis estius consecutius on recitava i explicava els diferents cants de l'Infern anomenat Tutto Dante.
La primera volta hi van acuder milers de persones.

COMENTARI DIVINA COMEDIA

 

 Hi ha diversos documentals sobre la Divina Comèdia. De vegades donen una visió parcial de l'obra i parlen més de religió que de literatura, però poden ser-nos útils. Després de visionar el reportatge de Discovery Channel, fes-ne un comentari en el teu blog.

Existe un infierno definido el infierno de la cultura occidental.El bosque oscuro del error representa el pecado y la corrupcion del alma de Dante. Virgilio le ayudara a salir de ahi. El representa la grandeza del arte clasico . Juntos descenderan los nueve circulos del infierno , que presentan un infierno estructurado ,en cada uno hay un tipo especifico de pecador.Los primeros circulos son los que pecan con menos uso de la razon . Los ultimos son en los que pecan siendo conscientes de ello.

 Dante queria que la gente tuviera  una vida mejor.

El video m-ha paregut molt interesant ,ja que no tenia molta idea del tema.

CURIOSITATS

➦La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?
Les valquíries (de l'antic alemany Walkyrien) són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.
Habitualment vivien a Wingolf, al costat del Valhalla. Les Valquíries eren filles d'Odin i les comandava la deessa Freia.
La més famosa és Brunilda (Brunhild significa guerrera bruna en alemany antic) gràcies a l'obra de Richard Wagner, Der Ring des Nibelungen. Era la reina de les Valquíries i la seva força era superior a la d'una dotzena d'homes.
Altres valquíries mencionades en relats i llegendes són Mista, Rista, Hilda, Thruda, Sigrún, Hlök, Herfjotern, Ragyd, Gud, Skogul i Hrund. D'entre totes, la més bella era Hnos.
➦Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern,  acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:

➪Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?
No ho va conseguir ja que la condició era que no es girara fins que no estiguera tota banyada pel sol, i no ho va complir. 
➪També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...Cèrber