El quadre, anomenat "El bes" de Gustav Klimt, és una recreació d'una
escena del relat "Apol·lo i Dafne" que pertany al llibre "Les
metamorfosis" del poeta clàssic Ovidi. L'obra es resumeix en l'amor no
correspost d'Apol·lo per la bella nimfa Dafne com a càstig de la burla
d'aquest cap a Eros (O Cupido). Cupido, a qui Apol·lo considera "massa
menut per a la gloria i per a dur un arc tan gran" , es venja
provicant-li l'enamorament per la nimfa, i a aquesta el sentiment
contrari.En l'obra podem observar el moment final del relat en que el Déu es llança a abraçar la nimfa, després de perseguir-la declarant-li el seu amor. Es llavors quan aquesta, pavorosa i ruboritzada, plega a Peneu que la lliure d'aquesta bellesa humana a fi de ser lliure, i la nimfa comença llavors a transformar-se en àrbre.
Segona Pintura
El quadre "La metamorfosi de Narcís" de l'artista
català Salvador Dalí, es basa, en el
relat d'Ovidi sobre un jove de gran bellesa que s'enamora de sí mateix,
al veure's reflexat a l'aigüa i que acaba caient dins admirant la seua
pròpia bellesa. Evidentment, la metamorfi de Narcís combina més
simbolismes i més temàtiques variades que el "Bes" de Klimt, degut en
part a l'estil vanguardista surrealista que utilitza l'artista, per la
qual cosa el quadre pot parèixer més difícil de comprendre. De forma
resumida, podria dir-se que aquesta obra, creada amb un mètode
relacionat amb el psicoanàlisi (mètode paranoico-crític) és una
interpretació de la historia de Narcís marcant un abans i un després: a
l'esquerra trobem a Narcís admirant el seu reflex, després el que veiem
és una mà que agafa un ou, d'on surt una flor: narcís. D'aquesta manera
es mostra la vida de Narcís i el seu llegat: la flor. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada