LA LLEGENDA DE SIGFRID

Sigurd o Siegfried (Sigfrid); és un heroi de la literatura i mitologia germànica, fill de Sigmund, rei dels francs, i de Siglinda, filla d'Eulimi, que el va donar a llum en un bosc i morí durant el part.

Protagonista de la narració en prosa la Völsunga saga i del poema el Cant dels Nibelungs; encara que, les variants d'aquesta llegenda són nombroses, destacant-ne l'origen de les seves aparicions literàries a les Eddes de la mitologia nòrdica, obres islandeses medievals: l'Edda Menor, l'Edda de Snorri o Edda en prosa, i l'Edda Major, Eda de Saemund o Edda en vers. Aquestes dues col·leccions de les narracions nòrdiques antigues conformen la font més fidedigna de la mitologia nòrdica.

El més antic són les Eddes en vers. Són una col·lecció de 34 poemes islandesos, amb una mica de prosa, que daten del segle IX al segle XII.

 

ÒPERA DE WAGNER

La Tetralogia el projecte de la qual acompanya a Wagner des de la seva primera estada en Paris, és la seva obra més nacionalista. Cerca Wagner una nova fe per a l'antiga mitologia nòrdica; fe que s'insereix dins de l'amor i del pessimisme de la concepció wagneriana.

El cicle de l'Anell del nibelungo (Der Ring donis Nibelunguen) consta de quatre òperes èpiques (si ben l'autor preferia el terme drama).
L'Anell del Nibelungo, va precedit pel pròleg, L'Or del Rin (Das Rheindgol). La història de l'origen és La Valquíria. La glòria és Sigfrid i la derrota d'aquest heroi és El Crepuscle dels déus . La música i el llibret van ser escrits per Richard Wagner en el curs de vint-i-sis anys, de 1848 a 1874.

-El tema de l'obra és èpic. Tracta sobre les baralles i enfrontaments dels déus, herois, i diverses criatures mítiques, al voltant de la possessió del màgic Anell que atorga el poder de dominar el món sencer. El drama i la intriga s'estén al llarg de tres generacions dels protagonistes, fins al cataclisme còsmic del final de Götterdämmerung.
- L'estructura del cicle es basa en l'antic teatre grec, que solia presentar tres tragèdies i una sàtira.

 

PAOLO DE MALATESTA I FRANCESCA DE RIMINI

  La història comença amb Giovanni Malatesta, un jove d'alta societat italiana del segle XIII. El seu pare emparella al seu fill amb la bella Francesca, filla de Guido da Polenta, es casen, per motius polítics.. I contrauen matrimoni en 1275.

 El vell Malatesta té un problema, el seu fill,Gianciotto, era molt desagradable, lleg i malhumorat, i no hi havia manera de que Francesca l'acceptara com a pretendient.
Un dia Paolo, el fill menor de Malatesta, bell, educat i més jove, es troba amb Francesca i aquesta es sentia atraiguda per ell, i prompte es van convertir en amants. Quan Gianciotto es va enterar de que tenien una relació, va assassinar a la parella.
Com es va tractar d'un cas d'adulteri, Gianciotto no va sufrir ningún càstig.
Aquest cas va ser real. I més de 15 anys després de la mort de Francesca, Dant la col·loca en el cant V de la Divina Comèdia.

 

ACTIVITATS DIVINA COMEDIA

Contesta en el teu blog:

• El trobador, músic i poeta alhora, no sempre era de classe social alta. Alguns, com Bernat de Ventadorn (1147-1170) o Cerverí de Girona —que en realitat es deia Guillem de Cervera (1259-1285/1290)—, vivien del seu art. Eren, per di-ho així, "professionals de la literatura". Llig aquesta viadera (cançó de camí) dedicada a Jana i explica de què va. Pots escoltar la interpretació que en fa el cantant Celdoni Fonoll fent clic ací.
•  Cerverí de Girona, poeta vinculat amb la casa reial durant Jaume I,  utilitza aquesta viadeyra per aconsellar-li a la seua estimada, Jana, que no es case amb el seu futur marit perquè és un home vell, mal educat, neci i no farà res amb ella al llit. En canvi, si se'n va amb el seu amant secret, és a dir, el propi trobador, ella serà feliç perquè estarà amb algú a qui estima de veritat.

• També hi havia trobairitz, dames d'ascendència noble que "prenien la iniciativa amorosa". Una de les més famoses fou la Comtessa de Dia, però n'hi hagué d'altres. Comenta aquesta cançó.
  
  La Comtessa de dia fou una trobairitz occitana.  En aquesta cançó ens mostra com n'estava de trista perquè el seu estimat l'havia deixada i ella encara l'estimava, és a dir, expressa un amor impossible.   L'autora dedicà aquest poema a un antic amant que va tindre
  
  

LANCELOT Y GINEBRA

   HISTORIA DE LANCELOT I GINEBRA

La reina Ginebra és l'esposa del mític rei Artús en les històries literàries que conformen la matèria de Bretanya o cicle artúric. Manté una relació d'adulteri amb Lancelot, un cavaller a les ordres del seu marit. Quan el monarca se n'assabenta, ordena la seva execució per netejar el seu honor, però Lancelot arriba just a temps per impedir-ho. Aleshores, Artús porta la reina al castell d'un vassall, Mordred, que en secret vol aconseguir casar-se amb la dona per accedir al tron. El rei torna per salvar-la, però cau malferit i ella, després d'acompanyar-lo, es retroba un darrer cop amb el seu amant i, posteriorment, es retira del món en un convent.
L'ascedència de Ginebra varia segons la versió, des de la noblesa romana fins a una jove irlandesa. Igualment, varia el nom i la situació del seu capturador en llegendes posteriors (en aquestes, a vegades es complica la història quan el traïdor és parent de la dama, insinuant l'incest).
La recreació de les històries de la reina Ginebra ha anat variant al llarg del temps; primerament, apareixia com a exemple de dona voluble i, més endavant, com a víctima d'una de les parelles desgraciades, ja que està compromesa amb un home a qui admira, però no estima.