EMBRIAGUEU-VOS

Charles Baudelaire: "Embriagueu-vos"

Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.

Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.

I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".

↳Diu que tens que estar sempre il·lusionat per alguna cosa , i aixi no estar trist.

CHARLES BAUDELAIRE: Petits poemes en prosa (Spleen de París) 1869 Publicada dos anys després de la seua mort. Traducció de Vicent Alonso i Anna Montero. Edicions del Mall, 1983

IL·LUSIONEU-VOS

Cal estar sempre il·lusionat. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us il·lusioneu sense treva.

Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però il·lusioneu-vos.

I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda d'il·lusió, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'il·lusionar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, il·lusioneu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".

LES FLORS DEL MAL XCIII

A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:

prima, alta, de dol, dolor majestuosa,

una dona passà, amb la mà fastuosa

gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.

Crispat com un extravagant, bevia jo

als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,

la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa

d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,

¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!

Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,

tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

↳Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.) 

Es un sonet

Els versos estan formats per 12 síl·labes,són alexandrins.

↳Tema. 

El tema és l' amor a primera vista. Un home anava passejant i va veure a una dona alta, prima i vestida de dol que passava pel seu costat. La va mirar fixament als ulls, que eren blaus, i amb una mirada molt dolça. Però,

 l' inesperat encontre va durar poc,perquè, ella se'n va anar i ell,es preguntava si potser algun dia la tornaria a veure

↳Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.
figures retòriquesescripcions detallades

LES FLORS DEL MAL. AL LECTOR

·A nosaltres, lectors, què vol dir-nos Baudelaire?
L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia,
les portem a l’esperit i ens roseguen el cos,

i alimenten tots els remordiments amables
com els captaires nodreixen els seus polls.
Els pecats són tossuts, covards els penediments;
exigim un bon preu per confessar les culpes,
i alegrement tornem al viarany fangós:
creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars.

             

↳parla dels pecats en general i que els humans som molt pecadors

Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista
ens gronxa calmament l'esperit encantat,
i el metall ric de la nostra voluntat
tot l'evapora aquest savi alquimista.

↳Satan , el diable, ens venç i ens fa caure en la temptació

El Diable belluga els fils que ens sotraguegen!
En el més repugnant, hi troben atractius;
fem cada dia un pas avall cap a l'Infern,
sense cap por, per tenebres que puden.

↳Es com si fórem titelles , i el diable meneja els fils . Fa d'allò roí que siga atractiu per a nosaltres

Talment un disbauxat que besa i que devora
el pit martiritzat d'una puta envellida,
robem, com de passada, un plaer clandestí,
i l'espremem igual que una taronja pansida.

↳Busquem plaers clandestins, però que son passatgers, no ens donden la felicitat. Per tan el diable ens domina. 
Espès, formiguejant, com un milió d'helmints,
al cervell se'ns esplaia un poble de Dimonis,
i, així que respirem, la Mort, riu invisible,
ens baixa pels pulmons amb queixes apagades.

↳Estem dominat pels dimonis.Anem cap a la mort.Tenim una vida miserable.
Si la violació, el verí, el punyal, l'incendi,
encara no han brodat amb bella filigrana
l'ordit banal dels tan penosos destins nostres,
és perquè no tenim, ai las! una ànima gosada.

↳Si no som piròmans, assassins, violadors vol dir que si no som pitjors no es perquè no som bones persones, si no perquè som covards 

Però enmig de les panteres, els xacals i les llobes,

els micos, els voltors, les serps i els escorpins,

i els monstres que udolen, que bramen i que repten,
n’hi ha un de molt més lleig, dolent i més ronyós

  

↳Hi ha encara un monstre mes roí ,un vici pitjor, l'avorriment. 

en el corral infame de tots els nostres vicis!
Encara que no crida ni gesticula gaire,
transformaria el món en un munt de deixalles
i se l’empassaria de grat amb un badall: 

l’Avorriment! Amb ulls tot plens d’un plor involuntari
somnia cadafals mentre fuma una pipa.
El coneixes, lector, aquest monstre refinat

hipòcrita lector, germà que te m’assembles!

CURIOSITATS T.5

·Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

El podem relacionar amb el cubisme, moviment artístic desenrotllat entre 1907 i 1914, nascut a França i encapçalament per Pablo Picasso, Georges Braque, Jean Metzinger, Albert Gleizes, Robert Delaunay , Juan Gris i Guillaume Apollinaire. És una tendència essencial, perquè dóna peu a la resta de les avantguardes europees del segle XX. No es tracta d'un estil més, sinó de la ruptura definitiva amb la pintura tradicional.

·Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.

                       

Autorretrato 1907

PICASSO

 

·Localitzes en el quadre el teu -a partir d'ara- poeta preferit?

 

Gustave Courbet: L'atelier du peintre (1855)

Bodelaire 

Es l'home de la dreta sentat ,llegint un llibre.

·Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"?

Del llatí bohemius, el terme bohèmia té diversos significats. La paraula està associada a l'estil de vida que s'aparta de les convencions socials i que privilegia l'art i la cultura per sobre les coses materials. Per extensió, una persona bohèmia és aquella que porta este tipus de vida. Per exemple: "Juan és un bohemi, viu en un vagó de tren i es dedica a la pintura". En la història de la literatura han existit diversos moviments que van ser encapçalaments per persones que tenien estils de vida que diferien en gran manera de com ho feia la majoria de la gent i que, si bé no compartien entre si les mateixes idees, van poder trobar-se en la bohèmia per a enfrontar-se als valors "normals" imposats pels grans poders socials. 

·Coneixes L'ocell de foc, d'Ígor Stravinski?

Es tracta d'un ballet de dansa clàssica basat en els contes tradicionals russos.

SEGONA PART. CAPITOL10

Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres. Així i tot, Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros. Feia tant de temps que ja no estava al seu costat, seient, com tenia per costum, a l'escambell, prop de la llar, fent cremar els extrems dels joncs marins i contemplant-los mentre espurnejaven!... Recordà certes tardes d'estiu assolellades. Els poltres, quan els passava algú pel costat, renillaven i s'allunyaven galopant, galopant... Sota la seva finestra hi havia un rusc; les abelles, a vegades, tot volant atretes per la llum, anaven a colpejar els vidres i rebotien com unes pilotetes d'or. Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res! Havia anat despenent-ho a través de les aventures de la seva ànima, en les seves successives condicions, en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor. I així havia anat perdent-ho tot al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí.

Doncs què era, enmig de tot, el que la feia ser tan dissortada? On era la catàstrofe extraordinària que l'havia trasbalsada? I aixecà el cap tot esguardant al seu voltant com si cerqués la causa d'aquell sofriment.

1.Situeu l'argument del fragment proposat en el context global del relat.
2.Indiqueu les fcigures literàries que donen al fragment caràcter poetic
3.Assenyaleu algunes formes literàries (estils) de l'estat psicològic de la protagonista en aquest text i de la novel·la en general.  

narrador extern omniscient i l'estil indirecte lliure.