·A nosaltres, lectors, què vol dir-nos Baudelaire?
L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia,
les portem a l’esperit i ens roseguen el cos,
i alimenten tots els remordiments amables
com els captaires nodreixen els seus polls.
Els pecats són tossuts, covards els penediments;
exigim un bon preu per confessar les culpes,
i alegrement tornem al viarany fangós:
creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars.
com els captaires nodreixen els seus polls.
Els pecats són tossuts, covards els penediments;
exigim un bon preu per confessar les culpes,
i alegrement tornem al viarany fangós:
creiem rentar les taques amb llàgrimes vulgars.
↳parla dels pecats en general i que els humans som molt pecadors
Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista
ens gronxa calmament l'esperit encantat,
i el metall ric de la nostra voluntat
tot l'evapora aquest savi alquimista.
↳Satan , el diable, ens venç i ens fa caure en la temptació
El Diable belluga els fils que ens sotraguegen!
En el més repugnant, hi troben atractius;
fem cada dia un pas avall cap a l'Infern,
sense cap por, per tenebres que puden.
↳Es com si fórem titelles , i el diable meneja els fils . Fa d'allò roí que siga atractiu per a nosaltres
Talment un disbauxat que besa i que devora
el pit martiritzat d'una puta envellida,
robem, com de passada, un plaer clandestí,
i l'espremem igual que una taronja pansida.
↳Busquem plaers clandestins, però que son passatgers, no ens donden la felicitat. Per tan el diable ens domina.
Espès, formiguejant, com un milió d'helmints,
al cervell se'ns esplaia un poble de Dimonis,
i, així que respirem, la Mort, riu invisible,
ens baixa pels pulmons amb queixes apagades.
Espès, formiguejant, com un milió d'helmints,
al cervell se'ns esplaia un poble de Dimonis,
i, així que respirem, la Mort, riu invisible,
ens baixa pels pulmons amb queixes apagades.
↳Estem dominat pels dimonis.Anem cap a la mort.Tenim una vida miserable.
Si la violació, el verí, el punyal, l'incendi,
encara no han brodat amb bella filigrana
l'ordit banal dels tan penosos destins nostres,
és perquè no tenim, ai las! una ànima gosada.
Si la violació, el verí, el punyal, l'incendi,
encara no han brodat amb bella filigrana
l'ordit banal dels tan penosos destins nostres,
és perquè no tenim, ai las! una ànima gosada.
↳Si no som piròmans, assassins, violadors vol dir que si no som pitjors no es perquè no som bones persones, si no perquè som covards
Però enmig de les panteres, els xacals i les llobes,
els micos, els voltors, les serps i els escorpins,
i els monstres que udolen, que bramen i que repten,
n’hi ha un de molt més lleig, dolent i més ronyós
n’hi ha un de molt més lleig, dolent i més ronyós
↳Hi ha encara un monstre mes roí ,un vici pitjor, l'avorriment.
en el corral infame de tots els nostres vicis!
Encara que no crida ni gesticula gaire,
transformaria el món en un munt de deixalles
i se l’empassaria de grat amb un badall:
l’Avorriment! Amb ulls tot plens d’un plor involuntari
somnia cadafals mentre fuma una pipa.
El coneixes, lector, aquest monstre refinat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada