dijous, 3 de maig del 2018

LES FLORS DEL MAL CXXIV

EL FINAL DE LA JORNADA

Sota una llum esgrogueïda
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó
  
↳L'autor fa una personificació de la vida, la vida , sense saber que se esta acabant , balla i corre feliç.

s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!

↳Ve la mort i la tranquil·litat. La nit acaba amb totes les desgracies. Diu que ja era hora que vinguera la nit. 


El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor

↳Parla de la mort. El seu esperit estara en repòs. 


m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".


↳Ell es cobrirà . S'imagina el final de la jornada, i l'única manera es la mort.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

LA METAMORPHOSIS 2012