El segle XVIII és una època decisiva en la cultura d'occident, tant en l'aspecte polític com en el desenvolupament de les idees:
Esdivents històrics: alliberació de les colònies angleses d'Amèrica, la Revolució Francesa i la Revolució Industrial.
L'univers de les idees pateix canvis: - La Il·lustració: la raó per damunt de la fe i crítica a les idees tradicionals. Creació de l'Enciclopèdia. Les últimes dècades són vistes de manera diferent: - Literatura femenina. - Estètica de la sublimació
EL NEOCLASSICISME (darreria del segle XVII) es desenvolupa amb l’influx del pensament il·lustrat. Defensa la tornada als ideals d’equilibri i mesura de la literatura clàssica. Alhora, la creació artística es veu fortament sotmesa a l’observança de les regles.
MIRADA AL MÓN CLÀSSIC I AL RENAIXEMENT. El neoclassicisme s’ha d’entendre com un «nou classicisme» relacionat amb el Renaixement i l’antiguitat grecollatina.
UNIVERSALITAT I COSMOPOLITISME. Els models poètics legitimats per l’antiguitat es situen sobre la creença d’un estil poètic universal, clàssic. En qüestions literàries, els clàssics van establir lleis per a l’univers i l’eternitat.
EL CONCEPTE D’IMITACIÓ ÉS FONAMENTAL. Observar els bons poetes que han enriquit el patrimoni literari i intentar imitar-los.
EQUILIBRI ENTRE EL PRODESSE I EL DELECTARE. La literatura i l’art tenen una finalitat d' ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals. Els neoclàssics van creure que la seua època estava dedicada a realitzar una reforma dels usos i comportaments socials, i a configurar un nou tipus de ciutadà més solidari i feliç. Aquesta reforma estava canalitzada per mitjà d’instruments legals i per mitjà de l’educació, la persuasió i la utilització de l’art i la literatura.
Per aconseguir el doble objectiu d’UTILITAT + DELIT són necessàries LA CLAREDAT, LA LÒGICA, LA NATURALITAT, LA SENZILLESA I LA CONTENCIÓ RETÒRICA. L’estil ha de ser clar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques excessivament artificioses. La influència dels clàssics es deixa sentir en la tria de temes i gèneres literaris. En teatre, es mantenen la tragèdia i la comèdia. En poesia, es cultiva l’èpica, la faula o la poesia pastoral. La novel·la es veu influïda per models renaixentistes. Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre s’até a la regla de les tres unitats. Els neoclàssics prenen per model els autors clàssics grecollatins i els grans poetes europeus renaixentistes, imitadors de l’antiguitat.
REGLA DE LES 3 UNITATS.No es barregen tragèdia i comèdia, ni tampoc poesia i prosa. L’humor, la sàtira i la paròdia s’utilitzen per exercir la crítica d’idees o costums. La novel·la troba noves tècniques de descripció d’ambients i personatges. Es cultiva la novel·la epistolar.
FILOSOFIA I IL·LUSTRACIÓ
La Il·lustració és el moviment intel·lectual que va fer del XVIII el segle de les llums. Els filòsofs se sentien hereus:
➡Del racionalisme, que afirma que la raó és la font del coneixement i el principi rector de la ciència, la cultura, la política, etc.
➡Del sensualisme empirista de Locke, manifesta que el coneixement ha de passar necessàriament per l’experiència sensible.
➡Dels il·lustrats, prenen com a principis de recerca el mètode cartesià (un mètode que aporta certeses)
➡De la filosofia utilitarista de Bentham, que marca la senda del pragmatisme.
➡Del mecanicisme i de les lleis descobertes per Newton en el camp de les ciències: concepció de l’Univers i lleis de la gravetat.
➡Dels deistes anglesos i francesos (Voltaire), partidaris de la tolerància religiosa i la llibertat de pensament.
➡Dels "llibertins" francesos (lliurepensadors, escèptics i materialistes).
➡D’Immanuel Kant, la figura de major importància de tot el moviment filosòfic del s. XVIII, que aconsegueix sintetitzar els corrents de pensament existents i que aporta, al mateix temps, un enfocament completament nou: «La Il·lustració és l’eixida de l’home de la seua autoculpable minoria d’edat. La minoria d’edat significa la incapacitat de servir-se del seu propi enteniment sense la guia d’un altre. Un mateix és el culpable d’aquesta minoria d’edat quan la seua causa no rau en la mancança d’enteniment, sinó en la falta de decisió i valor per servir-se’n per si mateix sense la guia d’un altre. Sapere aude! Tingues valor de servir-te del teu propi enteniment!, heus ací el lema de la Il·lustració.»
ÈXITS DE LA IL·LUSTRACIÓ
Propostes de tendència laica i canvi del concepte de naturalesa
➡La igualtat i el cosmopolitisme, la divisió de poders, la democràcia, el valor de les lleis, el cosmopolitisme i la dignitat dels individus
➡Afirmació de la plena llibertat de l’home (camí cap als principis de l’interès
personal, el liberalisme econòmic, els principis constitucionalistes i democràtics)
➡Pensament sensista de Locke i Condillac.
➡Optimisme humanista que aspira a un món més just i feliç.La felicitat és
una nova finalitat existencial.
➡ La ciència comença a regir-se per l’experimentalisme sensista i racionalista.
Avanços: càlcul infinitesimal; concepció mecanicista de l’Univers i lleis de
la gravetat; descobriment del termòmetre i estudis d’electricitat...
➡ Es dóna un canvi decidit en el camp de l’estètica i la literatura (neoclassicisme).
