MAX BROD

Busqueu alguna fotografia del seu amic Max Brod.

L'ESQUELA MORTUÒRIA DE KAFKA

Esquela mortuòria de Kafka

Portada de la primera edició
de la Metamorfosis
de Kafka.

La il·lustració de la portada és una litografia d'Ottomar Starke. Quan Kafka va saber que Starke estava fent-ne una il·lustració va escriure: "L'insecte no ha de ser il·lustrat amb cap dibuix. No pot ser mostrat en absolut, ni tan sols a una certa distància".

El 1919 escriu la Carta al pare, que en certa manera és complementària a La metamorfosi, ja veurem per què. Però aquesta obra resumeix perfectament la idea que Kafka vol que ens conformem d'ell mateix. Aquesta novel·leta curta −llegida amb les corresponents cartes de navegació, la més eloqüent de les quals és la Carta al pare− és, en realitat, la història d'un exili, un exili intern. No en va Kafka també era, sense cap mena de dubte, un exiliat intern. Exiliat de tots i de tot, només vivia per escriure.

SANATORI DE MATLIARY I LA KAFKA

Entre 1901 i 1906 estudia dret a la universitat alemanya i acabats els seus estudis va començar a treballar en una companyia d'assegurances que encara avui existeix i n'hi ha una sucursal al Passeig de Gràcia de Barcelona, Assecurazioni Generali. El 1919 agafa una tuberculosi de la qual acabarà morint el 1924. La tuberculosi l'acompanyarà tota la seua vida i, de fet, pensava que la malaltia que patia als pulmons només era la malaltia espiritual que s'havia desbordat.

Busqueu alguna fotografia del Sanatori de Matliary (1920-1921) i de la tomba de Kafka al cementiri jueu de Straschnitz.

 

VALLI, ELLI i OTTLA, i ELS PARES.

"Amb la meva família, la gent millor i més amable que hi ha, visc més foraster que no viuria un foraster. Amb la mare aquests darrers anys no ens hem dit, pel cap alt, ni una vintena de paraules al dia; amb el pare no hem passat de bescanviar la salutació; amb les germanes casades i els cunyats no parlo sense enutjar-m'hi. La causa d'això és senzillament que no tinc res a dir. Tot el que no sigui literatura em rellisca, ho detesto, ja que em fa nosa o em roba temps, mal que només sigui mentalment". [Projecte de carta al pare de Felice Bauer, conservat al Diari, en què justifica la ruptura amb la seua promesa. Carta al pare, p. 75].

        Valli, Elli i Ottla, i dels pares.

 

FRANZ KAFKA

 FRANZ KAFKA
(Praga, 3 de juliol de 1883 - sanatori de Kierling, Viena, 3 de juny de 1924)
Es tracta d'un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal. Podem llegir fragments de les seves cartes, retalls del seus dietaris, reflexions i pensaments expressats en boca seua als Diaris i en la correspondència mantinguda amb la seua promesa Felice Bauer ("la berlinesa de dents ferotges") o la seua amant vienesa, Milena, a més dels seus amics, en especial, Max Brod.

      

Busqueu alguna fotografia de Felice Bauer i de Milena Jesenská.

RIMBAUD Y VERLAINE

RIMBAUD

          

La relació entre aquests dos grans poetes, Arthur Rimbaud i Paul Verlaine, va ser intensa, complicada i violenta, L'intercanvi va començar quan Verlaine va respondre a una de les cartes enviades per Rimbaud a diferents poetes a París, i fins i tot li va enviar un bitllet perquè el jove pogués viatjar des del seu poble a la capital. Rimbaud, que tenia17 anys, va ser allotjat a la casa de Verlaine, qui vivia amb la seva esposa Mathilde Mauté.Verlaine havia deixat recentment el seu treball i havia començat a beure de manera cada vegada més pronunciada.
Una relació difícil  Els dos poetes van començar d'aquesta manera una turbulenta relació amorosa, ajudada en gran manera pel consum d'haixix i absenta, i pel comportament erràtic i rebel del jove Rimbaud. Verlaine eventualment va deixar a la seva esposa i fill nounat i tots dos es van mudar junts a Londres.De totes maneres, en una Anglaterra victoriana plegada de misèria, els dos poetes la van tenir difícil per aconseguir el sustento diari. Van poder sobreviure gràcies a algunes afortunades incursions al món de les apostes , a més d'algunes classes de francès, i una mica de diners enviats per la mare de Verlaine. No obstant això, van viure d'una manera extremadament precària, i la seva relació va començar a deteriorar-se marcadament.
Finalment, Verlaine va retornar a París pel seu compte, però al poc temps va tornar a concertar una trobada amb el jove poeta. Es van trobar a Brussel·les, i en un arravatament d'ira ajudat per l'alcohol, Verlaine va ferir a Rimbaud en la nina d'un tret. Encara que no va ser greu, aquest fet va acabar de danyar la seva relació per sempre.Verlaine va ser sentenciat a dos anys de presó.Malgrat haver estat curta i tumultuosa, la relació entre aquests dos grans poetes va quedar en la història de les lletres franceses com una de les més fructíferes de la poesia moderna.

VERLAINE

                                                            

LES FLORS DEL MAL CXXIV

EL FINAL DE LA JORNADA

Sota una llum esgrogueïda
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó
  
↳L'autor fa una personificació de la vida, la vida , sense saber que se esta acabant , balla i corre feliç.

s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!

↳Ve la mort i la tranquil·litat. La nit acaba amb totes les desgracies. Diu que ja era hora que vinguera la nit. 


El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor

↳Parla de la mort. El seu esperit estara en repòs. 


m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".


↳Ell es cobrirà . S'imagina el final de la jornada, i l'única manera es la mort.