RESUM TERCERA PART

A Gregor no se li h curat la ferida que son pare li va fer, amb les pomes, i per la ferida a perdut molta mobilitat.

Un dia van els llogatgers de les habitacions i escolten a Grete tocar el violi i la fan eixir de l' habitació per a que toque per a tots al comedo, però ella no sap tocar massa bé , ja que, la seua familia no tenia massa diners i no ha anat mai al conservatori, i el que tocava era per ella . Gregor va eixir de l' habitació i els llogatgers el van vore i es van esglaiar

RESUM SEGONA PART

Gregor decideix eixir de la seua habitació i ensenyar a la seua família la seua nova aparença, la qual va deixar sense paraules a sa mare, a son pare i també a la seua germana.

La mare va cridar espantada, el pare va dir que eixe insecte no era el seu fill, així que va tancar-lo en la seua habitació.Només, la seua germana, va va voler ajudar-lo, intentar posar-se al seu lloc i facilitar-li la estancia en la seua propia casa.Gregor va començar a perdre sensibilitat, ja no sentia dolor per una ferida que fa uns dies sí que en sentia. Ademés la transformació ja està avançada, ja que una persona d'unes medides normals mai podria amagar-se baix del sofà i Gregor ja ho podia fer. Ell era dependent perque la seua germana s'encarregava de donar-li de menjar.

RESUM PRIMERA PART

En aquest fragment, Gregor es desperta i veu que és un insecte gran i que no es pot alçar del llit. Van els familiars a la seva habitació a dir-li que ja és hora d'alçar-se, i és en aquest moment quan el repartidor, que l'hauria estant esperant molt prompte a l'estació, arriba a casa. Més tard aconsegueixen convèncer a Gregor per a que òbriga la porta i tots veuen a Gregor convertit en un insecte molt gran. Tots s' eglaien i la casa comença a destruir-se (comencen a caure objectes a terra, hi ha molts crits i fins i tot el trenquen coses). Més tard el repartidor fuig i el pare, amb un troç de paper i amb el gaiato del repartidor, aconsegueixen fer entrar a Grgor a la seua habitació.

MAX BROD

Busqueu alguna fotografia del seu amic Max Brod.

L'ESQUELA MORTUÒRIA DE KAFKA

Esquela mortuòria de Kafka

Portada de la primera edició
de la Metamorfosis
de Kafka.

La il·lustració de la portada és una litografia d'Ottomar Starke. Quan Kafka va saber que Starke estava fent-ne una il·lustració va escriure: "L'insecte no ha de ser il·lustrat amb cap dibuix. No pot ser mostrat en absolut, ni tan sols a una certa distància".

El 1919 escriu la Carta al pare, que en certa manera és complementària a La metamorfosi, ja veurem per què. Però aquesta obra resumeix perfectament la idea que Kafka vol que ens conformem d'ell mateix. Aquesta novel·leta curta −llegida amb les corresponents cartes de navegació, la més eloqüent de les quals és la Carta al pare− és, en realitat, la història d'un exili, un exili intern. No en va Kafka també era, sense cap mena de dubte, un exiliat intern. Exiliat de tots i de tot, només vivia per escriure.

SANATORI DE MATLIARY I LA KAFKA

Entre 1901 i 1906 estudia dret a la universitat alemanya i acabats els seus estudis va començar a treballar en una companyia d'assegurances que encara avui existeix i n'hi ha una sucursal al Passeig de Gràcia de Barcelona, Assecurazioni Generali. El 1919 agafa una tuberculosi de la qual acabarà morint el 1924. La tuberculosi l'acompanyarà tota la seua vida i, de fet, pensava que la malaltia que patia als pulmons només era la malaltia espiritual que s'havia desbordat.

Busqueu alguna fotografia del Sanatori de Matliary (1920-1921) i de la tomba de Kafka al cementiri jueu de Straschnitz.

 

VALLI, ELLI i OTTLA, i ELS PARES.

"Amb la meva família, la gent millor i més amable que hi ha, visc més foraster que no viuria un foraster. Amb la mare aquests darrers anys no ens hem dit, pel cap alt, ni una vintena de paraules al dia; amb el pare no hem passat de bescanviar la salutació; amb les germanes casades i els cunyats no parlo sense enutjar-m'hi. La causa d'això és senzillament que no tinc res a dir. Tot el que no sigui literatura em rellisca, ho detesto, ja que em fa nosa o em roba temps, mal que només sigui mentalment". [Projecte de carta al pare de Felice Bauer, conservat al Diari, en què justifica la ruptura amb la seua promesa. Carta al pare, p. 75].

        Valli, Elli i Ottla, i dels pares.