L'AMOR IMPOSSIBLE

HISTORIA DE DANTE I BEATRIU 

Dante i Beatriu es van conèixer, , des de la infantesa. Dante es va enamorar de "la gloriosa senyora dels seus pensaments", de qui va fer la raó del seu existir. El somriure i el lleu salutació que Beatriu li prodigava a Dante quan es trobaven, n'hi havia prou per satisfer el profund amor que el poeta li professava. Beatriz va contreure núpcies amb un ric banquer i Dante va buscar consol en el meravellós món de la poesia, donant curs a la seva imaginació, produint noves rimes, totes elles reflectint l'amor que sentia per la seva dama. Els joves florentins difonien les poesies de Dante, a recitar en les reunions i, Beatriz en escoltar es va reconèixer en elles. Ella, dama virtuosa i més casada, es va sentir ferida en la seva dignitat, per ser la inspiració d'un amor insà i, des de llavors, quan solia trobar-se amb Dante, aquell breu salutació amb què comptava el poeta per il·luminar la seva existència, li era negat. Les angoixes de Dante no acabarien aquí, poc temps després Beatriz va caure malalta, contagiada de la pesta negra o bubònica, i en 1290, la mort va fer acte de presència i el fidel enamorat només va poder seguir de lluny el festeig, acostant-se a la tomba de l'estimada quan tots s'havien retirat. Dante, enfonsat, va baratar la seva vida en un constant gaudi de plaers, prodigant múltiples amants. Tres anys més tard, va contreure matrimoni amb Gemma Donati, la jove que el seu pare li havia escollit per dona, a la qual no estimava, el que no impedia que ella li brindés la seva tendresa i admiració, comprenent que el seu marit no era com els altres homes. Gemma va fer possible que Dante gaudís d'un breu temps de pau i tranquil·litat, temps que va aprofitar per acabar "La Vida Nova", meitat en vers i meitat en prosa, poemes en els quals, un cop més, ofrendaba seu amor a Beatriu. A "La Divina Comèdia" demana a Beatriz que el condueixi al seu costat: -Beatriz, Guíame cap al paradís, ja que Virgili ja va complir el seu misión.Nuestro amor no és terrenal, perquè aquest sentiment és tan immens que no el supera l'amor de Déu per la humanitat.

El cant I recitat per Roberto Benigni

Divina Comèdia. Infern. 

En quin país es podria omplir una plaça de gom a gom per escoltar un actor recitar uns versos escrits al voltant del 1300? I la ciutat, quina deu ser? 

Roberto Benigni, un actor d'origen italià conegut, sobretot, per la pel·lícula La vida és bella (1997), va omplir l'any 2006 la plaça de la Basilica di Santa Croce, en Florència, Itàlia, quan va recitar el primer cant d'una de les parts de l'obra màxima de l'autor florentí Dante Aghilieri: L'Infern.
Com que va tindre un èxit rotund, va decidir fer com un espectacle durant varis estius consecutius on recitava i explicava els diferents cants de l'Infern anomenat Tutto Dante.
La primera volta hi van acuder milers de persones.

COMENTARI DIVINA COMEDIA

 

 Hi ha diversos documentals sobre la Divina Comèdia. De vegades donen una visió parcial de l'obra i parlen més de religió que de literatura, però poden ser-nos útils. Després de visionar el reportatge de Discovery Channel, fes-ne un comentari en el teu blog.

Existe un infierno definido el infierno de la cultura occidental.El bosque oscuro del error representa el pecado y la corrupcion del alma de Dante. Virgilio le ayudara a salir de ahi. El representa la grandeza del arte clasico . Juntos descenderan los nueve circulos del infierno , que presentan un infierno estructurado ,en cada uno hay un tipo especifico de pecador.Los primeros circulos son los que pecan con menos uso de la razon . Los ultimos son en los que pecan siendo conscientes de ello.

 Dante queria que la gente tuviera  una vida mejor.

El video m-ha paregut molt interesant ,ja que no tenia molta idea del tema.

CURIOSITATS

➦La valquíria és la segona de les quatre òperes del cicle L'anell del nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner. La cavalcada de les valquíries va ser representada així al Metropolitan Opera House de Nova York. Per cert, en la  mitologia escandinava, saps què era una "valquíria"?
Les valquíries (de l'antic alemany Walkyrien) són uns dels personatges femenins més importants de la mitologia escandinava. Eren unes guerreres belles, verges i d'una gran fortalesa, amb la capacitat de guarir qualsevol ferida, i la missió d'acompanyar al Valhalla els herois caiguts en la batalla. Allí els atenien servint-los hidromel i delectant-los amb la seva bellesa. En algunes llegendes es diu que podien transformar-se en cigne.
Habitualment vivien a Wingolf, al costat del Valhalla. Les Valquíries eren filles d'Odin i les comandava la deessa Freia.
La més famosa és Brunilda (Brunhild significa guerrera bruna en alemany antic) gràcies a l'obra de Richard Wagner, Der Ring des Nibelungen. Era la reina de les Valquíries i la seva força era superior a la d'una dotzena d'homes.
Altres valquíries mencionades en relats i llegendes són Mista, Rista, Hilda, Thruda, Sigrún, Hlök, Herfjotern, Ragyd, Gud, Skogul i Hrund. D'entre totes, la més bella era Hnos.
➦Dante davalla a l'infern acompanyat per l'esperit de Virgili. Segurament, Dante s'inspira en el cant VI de l'Eneida, on l'heroi troià Enees, fill d'Afrodita, baixa a l'avern,  acompanyat per la Sibil·la, i es retroba amb el seu pare, Anquises, qui li explica el futur de Roma. Però n'hi ha precedents en la mitologia grega:

➪Orfeu davallà a l'infern per a rescatar Eurídice. Sabeu si ho va aconseguir?
No ho va conseguir ja que la condició era que no es girara fins que no estiguera tota banyada pel sol, i no ho va complir. 
➪També l'heroi Hèracles (Hèrcules en la mitologia romana), el dels dotze treballs, hagué de viatjar al regne d'Hades per emportar-se un gos de tres caps, que n'era el guardià i que es deia...Cèrber

EXPRESSIO LLATINA

Carpe diem

 

  Carpe diem és una expressió  provinent del llatí que significa  "aprofita el dia". És un tema recurrent en la literatura occidental com a exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat, o a gaudir dels plaers de la vida i deixar de costat el futur, que és incert. Té una especial importància al Renaixement, Barroc i Romanticisme. Així mateix, es pot traduir com "aprofita el moment" o "viu el moment", és a dir, aprofita l'oportunitat i no esperis a demà, perquè pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi. La seva significació va anar variant des de “aprofita la vida que són dos dies” fins a “aprofita les teves capacitats que la vellesa tot ho encalça

Temes i interpretacions d'Èdip rei

PRINCIPALS INTERPRETACIONS D'EDIP REI

En l'argument d'Èdip rei es desenvolupen diversos temes que han donat pas a múltiples interpretacions des de diferents àmbits del pensament, la cultura i l'art. En aquesta obra, Sòfocles va plasmar la seua concepció de l'home i del món, de manera que en ella es pogueren percebre les seues idees de la supremacia de l'ordre diví sobre la voluntat de l'ésser humà, i també la fragilitat d'aquest, per molt heroic que siga el seu comportament o les limitacions del sistema polític propi de les polis gregues.

IMPORTANT

El tema principal d'Èdip rei és el poder inexorable i cruel del destí, força superior i incontrolable per a l'ésser humà. Per molt que ho intente, l'home no pot escapar del destí que s'ha assignat per a ell i que, malgrat tots els intents, acaba per complir-se.

Uns altres temes secundaris poden ser els següents:

• La responsabilitat sobre els actes comesos, independentment de què aquests s'hagen realitzat de manera conscient o inconscient.
• L'heroi com a transgressor de las normes socials i sobrenaturals, que ha de pagar per la seua gosadia.
• El parricidi i l'incest.
• La ceguera com a metàfora de la ignorància i les limitacions de l'ésser humà respecte al coneixement i la veritat.

Aquests temes han sigut interpretats des de diversos punts de vista:

- Interpretació religiosa. Entre els teòlegs, aquest tema dramàtic del destí es relaciona amb el problema del lliure albir, és a dir, el conflicte entre la voluntat i llibertat de l'home i els designis (plans) divins. Des de la mitologia, s'ha enfocat el tema del destí en relació amb el politeisme de l'antiga Grècia, on els déus regien amb les seues lleis el destí dels homes.

- Interpretació psicològica. Sigmund Freud ho va interpretar com un fenomen que forma part de l'evolució afectiva dels xiquets i va contribuir al psicoanàlisi i, en general, al camp de la psicologia la seua teorització sobre el complex d'Èdip.

- Interpretació moralitzant. El filòsof Friedrich Nietzsche (1844-1900) interpreta a Èdip com l'heroi que ha de pagar pel seu comportament transgressor, és a dir, per abandonar la còmoda innocència i voler saber més d'allò que li correspon. D'aquesta manera, aclareix a la resta dels éssers humans, però ha d'expiar els seus errors amb el seu sacrifici.
-Una interpretació més completa, des del punt de vista antropològic i filosòfic, defén que en Èdip s'unixen les limitacions i la grandesa de l'ésser humà: per una banda, Èdip és capaç de resoldre l'enigma plantejat per l'Esfinx, però no coneix la seua vertadera identitat; per l'altra banda, persegueix la veritat, malgrat sospitar que és terrible, i finalment sume els seus actes amb dolor, dignitat i responsabilitat.

REFERENTS DE LA BIBLIA (pel·licula)

 

ARCA DE NOE

Relat bíblic

La història de l'arca es troba als capítols 6-9 del Gènesi. Quan la humanitat comença a créixer, Déu se'n penedeix d'haver creat els homes en veure la malícia, la corrupció i la violència que creixia en ells, i decideix exterminar-los: «No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells».  No obstant això, Déu mira amb benvolença Noè, «un home just i irreprensible entre els de la seva generació», a qui decideix advertir perquè se salvi amb la família.

Noè, tal com Déu li ordena, construeix una arca fusta de xiprer amb compartiments, de cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d'amplada i quinze d'alçada, amb tres pisos, un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. Déu diu a Noè que dugui a l'arca la seva esposa, els seus fills Sem, Cam i Jàfet, i les seves nores. Addicionalment, Noè ha d'entrar a l'embarcació set parelles de cada espècie d'animals purs i una sola parella dels impurs, a més de set parelles de cada espècie d'ocells perquè se'n conservi l'espècie a la terra. Per subministrar aliments, li diu que prengui i emmagatzemi el menjar necessari.

El diluvi comença el dia disset del mes segon, quan Noè té 600 anys, i dura quaranta dies i quaranta nits (el quaranta és símbol de multitud a la cultura hebrea) fins a inundar tot el món i fer morir totes les espècies vives.Les aigües superen per set metres els cims més alts i només sobreviuen Noè i els qui eren amb ell dins l'arca.

La fi del diluvi es produeix de la següent manera: «[Déu] va fer passar un vent per la terra, i el nivell de les aigües començà a minvar. Les aigües abismals de l'oceà deixaren de brollar i es tancaren les rescloses del cel; i va parar de ploure». Mentre dura la retirada de les aigües, l'arca navega dos-cents dies més fins a dipositar-se sobre el mont Ararat, el dia disset del mes setè. Finalment, el primer dia del mes desè apareixen els cims de les muntanyes.

Noè decideix enviar un corb i un colom per veure si ja ha baixat el nivell de l'aigua i poden sortir, però retornen a l'arca esperant que les aigües s'eixuguessin a la terra. Al tercer intent, un colom porta una fulla d'olivera acabada d'arrencar indicant que hi ha terra seca a la vora. Noè espera encara set dies més i deixa anar el colom, que ja no torna. El dia primer del primer mes del nou any, l'any 601 de la vida de Noè, les aigües ja s'han eixugat a la terra.

Déu diu a Noè que surtin de l'arca la seva família i tots els animals. A fora, Noè dedica un altar al Senyor i sacrifica animals i ocells de cada espècie pura per oferir-los a Déu. Aquest, en agraïment, afirma: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l'home està inclinat al mal des de la seva joventut».Finalment, Déu estableix una aliança amb Noè i mana als homes ser fecunds, multiplicar-se i omplir la terra. Déu crea l'arc de Sant Martí per visualitzar i recordar aquesta aliança cada cop que aparegui la pluja.