Marcel Proust va nàixer el 1871 a París, al si d’una família benestant. Des de ben petit, va patir atacs d’asma, que hauria de suportar durant tota la vida. Al seu caràcter reservat i sensible es van afegir els conflictes interns que tingué des d’adolescent a causa de la seua homosexualitat. De jove es va dedicar més a la vida social dels salons parisencs que no a la seua carrera com a escriptor, que va quedar reduïda a col·laboracions amb diaris i revistes. El 1905, morts ja els seus pares, es va aïllar completament de la societat i va començar la composició d'À la recherche du temps perdu. Fins a la seua mort, ocorreguda el 1922, Proust es va dedicar plenament a la redacció i correcció d’aquesta obra.
Kafka va nàixer el 1883 a Praga, que aleshores formava part de l’Imperi Austrohongarés. Era fill d’un comerciant jueu, el caràcter dominant del qual el va influir profundament. Va créixer com a membre d’una minoria (la comunitat jueva) dins d’una altra minoria (la població que parlava alemany), en una època en què la comunicació entre aquests dos grups o amb la majoria d’habitants de Praga, que parlaven txec, era escassa. Dins d’aquella ciutat, la posició més difícil era la dels jueus. Aquest sentiment de desarrelament i d’aïllament social es reflecteix en els protagonistes dels seus relats. Una altra font de frustració per a Kafka va ser el seu pare, dominant i autoritari, un home que havia aixecat el seu negoci des del no res i que considerava el seu fill com a dèbil i inhàbil per a la vida. La relació amb el seu pare, que Kafka respectava i admirava, i al mateix temps temia i potser odiava, va dominar la seua infantesa i joventut. Acabat l’ensenyament secundari, Kafka va experimentar amb ell el conflicte de tot jove burgès que volguera ser escriptor: la tria de la carrera. Va guanyar el pare i Kafka va estudiar Dret.
