LES FLORS DEL MAL XXIX

UNA CARRONYA

Recorda aquella cosa que vam veure, ànima meva,
un bell matí, a l'estiu tan dolç:
tombant per un camí, una carronya infame
damunt un parament de rocs,


↳ parala amb jeanne i recorden quan van vore una carronya en unes roques. 

les cames ben enlaire, com una dona lúbrica
i ardent, suant el seu verí,
obria, de manera indiferent i cínica,
el ventre ple d'exhalacions.


↳Diu que la carronya es dolenta i la compara amb una dona.

Brillava el sol damunt d'aquella putrescència
com si volgués coure-la al punt,
i retornar amb escreix a la Natura immensa
tot el que havia creat junt;


↳Com era estiu i veia calor , diu que el sol li donava la imatge d'espill.

i contemplava el cel la carcassa superba
com una flor que s'expandís.
Feia tanta pudor que sobre l'herba
et va semblar perdre els sentits.

↳se veien els ossos. De la pudor Jeanne es va desmaiar

Les mosques brunzejaven pel ventre putrefacte
del qual sortien negres contingents
de larves, que anaven com una flegma espessa
amunt i avall dels esquinçalls vivents.



↳hi havien moltes mosques menjant-se la carronya , junt amb cucs.

Baixava tot allò, pujava com onada,
o bé brollava espetegant;
hauríeu dit que el cos, inflat d'una alenada,
ben viu, s'anava incrementant.


↳ Era una sensació desagradable.

I feia el món com una simfonia estranya,
com l'aigua que corre i com el vent,
o com el gra que el llaurador, amb acció ritmada,
sacseja i gira en el garbell.


↳En aquesta estrofa fa una comparació amb la vida i la mort, al observar la carn putrefacta, pensava que al amar una dona, arribarà un moment que ella primerament es tranformarà en carronya i posteriorment es convertirà en pols.

Les formes s'esborraven, només eren un somni,
com un esbós difícil de capir
sobre la tela abandonada, i que l'artista acaba
tan sols dins el magí.


↳ Explica com aquesta dóna és oblidada poc a poc.

Darrere d'unes roques, una gossa inquieta
ens espiava de mal grat,
esperant l'hora de robar a aquella carcassa
la carn que hi havia deixat.

↳insisteix en que quedava una petita prat del l'animal ,però que desapareixerà.

—I, amb tot, seràs un dia igual que aquesta escombraria,
semblant a aquesta pútrida infecció,
estrella dels meus ulls, oh sol de la natura,
tu, àngel meu, la meva passió!

↳ens dona a entendre que la seva estimada Jeanne Duval, al igual que tots els éssers humans terminara com una escombraria, es a dir, envairà o es posara malalta, o en el cas de Jeanne, patirà de una malaltia que terminaria amb la seva vida, terminant com una carronya.


Sí! Això seràs, oh reina de les gràcies,
després dels últims sagraments,
quan jeuràs per podrir-te sota l'herba florida
enmig dels altres ossaments.

↳Ell li diu que acabara sen un tros de carn.

Recorda't de dir als cucs, llavors, bonica meva,
que amb molts petons se't menjaran,
que jo he guardat la forma i la divina essència
dels meus amors desintegrats!

↳ Per a ell no ha desaparegut perque ix en el poema