PREGUNTA 5

ÈXITS DE LA IL·LUSTRACIÓ    

Propostes de tendència laica i canvi del concepte de naturalesa

➡La igualtat i el cosmopolitisme, la divisió de poders, la democràcia, el valor de les lleis, el cosmopolitisme i la dignitat dels individus

➡Afirmació de la plena llibertat de l’home (camí cap als principis de l’interès

personal, el liberalisme econòmic, els principis constitucionalistes i democràtics)

➡Pensament sensista de Locke i Condillac.

➡Optimisme humanista que aspira a un món més just i feliç.La felicitat és

una nova finalitat existencial.

➡ La ciència comença a regir-se per l’experimentalisme sensista i racionalista.

Avanços: càlcul infinitesimal; concepció mecanicista de l’Univers i lleis de

la gravetat; descobriment del termòmetre i estudis d’electricitat...

➡ Es dóna un canvi decidit en el camp de l’estètica i la literatura (neoclassicisme).

PRIMERA PART. CAPITOLS 5 I 6

Com era l'educació de les jóvens de l'època?

L'educació dels joves en aquella època anava lligada a l'església. Per aixó Emma va haver d'anar a un convent quan tenia 13 anys. L'educació de les dones consistia en ensenyar a cuidar la casa i els fills ,anar a l'església, i,  a obeir als homens,  no tenies llibertat. Només podies "escapar-te del patriarcat" si decidies viure per sempre tancada a un convent, és a dir, ser monja (que és el que passava quan una dona no trobava marit, ja que tard o d'hora el seu pare morirà). El que trobem diferent en aquesta obra, és que Emma és més lliure. Tot i que de petita sembla que el seu camí és l'església, quan comença a ser adolescent i descobreix les novel·les que tant li agrada llegir, sols espera que vinga el seu "trobador" o ser una heroïna com per a ella ho eren Joana D'arc o Agnès Sorel. És a dir, vol ser una dona lliure.

Explica si hi trobes algun "salt enrere" o "analepsi" (flashback, si saps anglés). [La tècnica oposada es diu "salt endavant" o "prolepsi" o flashforward.

Trobem un salt enrere quan Emma Bovary, s'adona que no està enamorada després de casar-se, i recorda quan estava al convent. Primer li agradava la religió i li agradava molt viure al convent, és més, volia viure allí amb la companyia del les monges; però quan descobreix els llibres que contaven històries de dones valentes i cavallers amb ploma blanca que són esperats impacientment per les noies, s'adona que allò no era el que volia. Ella volia felicitat, passió i embriaguesa, allò que faltava ara a la seua relació amorosa i que la fa mirar enrere.

PRIMERA PART. CAPITOL 2

Comenta aquesta descripció. De qui es tracta?

El cavall lliscava damunt l'herba molla. Charles s'ajupia per tal de passar sota les branques. Els gossos lladraven tibant la cadena. Quan entrà a Bertaux, el cavall agafà por i es féu enrere bruscament.

[És un signe premonitori de la vida que durà Charles]

Era una masia de bona aparença [...]

Una dona jove abillada amb un vestit de merino blau guarnit amb tres volants sortí al llindar de la porta per tal de rebre el senyor Bovary, i el féu entrar a la cuina, on flamejava un gran foc.
[...]

La fractura era senzilla, sense complicació de cap mena. No en podia desitjar de més fàcil. [...] Com que tardava a trobar la capsa de cosir, el seu pare s'impacientà; ella no tornà resposta; tot cosint, però, es punxava els dits i se'ls posava tot seguit a la boca per tal de xuclar-los.

Charles restà sorprès de la blancor d'aquelles ungles. Eren brillants, fines de l'extrem, més netes que els voris de Dieppe i tallades en forma d'ametla. Això no obstant, les seves mans no eren belles ni potser prou pàl·lides, i tenien falanges massa primes; d'altra banda, eren massa llargues i sense toves inflexions en les línies dels contorns. El que realment tenia d'encisador eren els ulls: per bé que eren bruns, semblaven negres a causa de les pestanyes, i el seu esguard penetrava francament amb una ardida candidesa.

Un cop acabada la cura, el metge fou invitat, pel senyor Roualt mateix, a menjar una queixalada abans de marxar.

[Com veurem en altres ocasions, Flaubert utilitza la lletra cursiva per a introduir una veu diferent a la del narrador]

[...]

Com que la sala era fresca, petava de dents tot menjant, la qual cosa descobria una mica els seus llavis carnosos, els quals tenia el costum de mossegar-se en els moments de silenci. La seva gorja emergia dolçament del coll blanc, girat i ajustat del vestit. Duia els cabells migpartits en dos bandós negres i tan llisos que semblaven un sol bocí; estaven separats per una clenxa fina al mig del cap, la qual s'enfonsava lleugerament segons la corba del crani. I, deixant veure a penes la punta de l'orella, anaven a confondre's al darrere en un monyo abundant amb un moviment ondulat vers les temples que cridà l'atenció al metge, car era la primera vegada que veia un pentinat semblant. Les galtes eren rosades.Lligades als botons de la brusa amb un cordonet, portava unes ulleres de carei, com un home.

[Signe premonitori del paper predominant d'Emma en la relació]

Es tracta de Emma Bovary. En la descripció trobem qualitats d'home que Flaubert li atribuïx a la seua protagonista.

ASPECTES FÍSICS POSITIUS : llavis carnosos , coll blanca ,

PRIMERA PART .CAPITOL 1

I. Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho.

-Pel que fa a l'estil, hi trobem un exemple de "transició", que demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador, explica-ho. Per a Josep Mundó: "La transició d’un tema a un altre en un capítol és generalment suau. Segons Nabokov, «[...] la transició estructural és com un fluid sistema d’ones». Així, a Yonville, abans que Léon marxi a París, hi ha una transició des de l’estat d’ànim d’Emma fins al de Léon i la seva decisió d’anar a la ciutat. La transició més important, feta per Flaubert de manera subtil, és a l’inici de la novel·la, quan ens mostra Charles Bovary com a excompany del narrador a l’escola. Al principi ens parla en plural, però aviat passa a una narració més objectiva, a la narració novel·lada de la vida d’ell. Això demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i passatges: des de la dissolució del «nosaltres» a la tercera persona al principi de la historia, passant pel primer capítol de la tercera part —com una novel·la romàntica estereotipada—, fins als diàlegs sobreposats de la fira.

En el fragment proposat, veiem trobem aquesta transició en el moment que el narrador deixa de contar el fets el 1a persona del plural i es passa a un estil directe quan parla el senyor director amb Roger.

En el fragment del text seleccionat, comenta la narració contant els fets un narrador intern en 1a persona del plural. ("preparàvem"; "ens aixecàrem"). Seguidament, s'introdueix l'estil directe en la intervenció del director de l'escola amb el mestre Roger. Es torna posteriorment al narrador inicial ("podíem"; "començàrem") i apareix la descripció de la gorra de Charles. Torna l'estil directe quan el professor s'adreça als alumnes, i és just en aquest moment on es produeix la transició, quan els fets passen a ser narrats per un narrador extern en 3a persona.
Això demostra la versatilitat de Flaubert com a narrador per adoptar diferents punts de vista i tons narratius davant diferents episodis i passatges.

  II. Segons Vladimir Nabokov, alguns objectes funcionen com a símbols. Quin significat pot tenir la gorra?

Descripció de la gorra:

"Era una d’aquelles gorres en la composició de les quals entraven els elements de la gorra de pèl, de la chapska, del capell rodó, de la gorra de pell de llúdria i de la de cotó; una d’aquelles peces dissortades, en fi, la muda lletjor de les quals presenta profunditats d’expressió com la cara d’un imbècil.

Ovoide i inflada per un joc de balenes, començava amb tres sortints circulars; després, alternaven uns rombes de vellut i de pell de conill separats per una cinta vermella; seguia una mena de sac que s’acabava amb un polígon encartonat, cobert amb un brodat de trenyella complicada i del qual penjava, a l’extrem d’un cordó molt prim, una creueta de fils d’or, com una borla. La gorra era nova; la visera lluentejava."

La gorra: futura vida de Charles Bovary. Pasarà de la seua timidesa juvenil a un conformisme fatal durant la seua edat adulta, el qual serà un dels motius pels quals la seua dona, Emma Bovary cometrà adulteri.

ELS OBJECTES

LA SOCIETAT BURGESA:

En les novel·les de Flaubert, la seva obra és una visió crítica i penetrant de la precarietat intel·lectual de la burgesia i de la seua moral repressiva.

En l' obra Madame Bovary ens fa veure la maldat dels nens a l'escola. Emma també viu entre la hipocresia i la vulgaritat, en un món fals que és la base de la societat burgesa. Flaubert fa ús el llenguatge com a criteri per denunciar la societat de l' època.

ELS OBJECTES:

Flaubert busca un objecte precís que definixca cada personatge. Un exemple és la gorra de Charles Bovary, que simbolitza la furura vida vulgar i complicada que viurà. La fusta d' Emma simbolitza el domini sobre l'animal, que en l'obra simbolitzarà el domini de Lheureux sobre Emma. El pastís de noces simbolitza les fantasies vanes d' Emma i l'inventari dels béns de la casa simbolitza un throw back de la protagonista.

ELS PERSONATGES

HELENA I NEREA

Emma Bovary: És una dona provinent d’una aristocràcia rural que es casa amb un metge de poble. Té diversos amants, fracassa en les seves expectatives i, finalment, se suïcida. És un personatge disconforme amb el seu rol social. El seu caràcter és el descontentament, l’ànsia, la vacuïtat dins d’una vida estreta i monòtona i una recerca equivocada de la felicitat.

Charles Bovary: El marit, que literàriament és molt ric i complex. La imatge que mostra Flaubert d'ell és la d’un individu ingenu, feble, sotmès a la seva muller i sense voluntat pròpia i que admira ridículament i romàntica la seva dona.

Homais: L’apotecari vanitós, que defensa el progrés, i l’únic que l’interessa és exhibir-se com a notari de poble. És vil, mesquí i servil davant els superiors. En el fons admira i està secretament enamorat d’Emma, però no s’atreveix a estimar-la. Té un paper important en el desenvolupament de la novel·la.

Lheureux: Comerciant vil i abjecte, usurer traïdor i hipòcrita com ningú; sap preparar molt bé les trampes comercials que duran la protagonista a la ruïna econòmica.

Rodolphe: L’amant d’Emma, és un terratinent bon vivant que ve de ciutat i es creu superior als de poble. Sedueix Emma per entretenir-se i s’espanta quan ella vol més compromís. No té interessos ni inquietuds, és de ciutat però provincià.

Léon: El segon amant d’Emma; abans n’havia estat l’amor platònic. És fatu i vulgar; s’assembla a Emma en la seva mediocritat i en els seus somnis vans i falsament romàntics. No té iniciativa i es deixa dur totalment per ella, que el domina en tots els aspectes.

VERSIÓ CINEMATOGRAFICA