dimecres, 28 de març del 2018

EMBRIAGUEU-VOS

Charles Baudelaire: "Embriagueu-vos"

Cal estar sempre embriac. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us embriagueu sense treva.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però embriagueu-vos.
I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda l'embriaguesa, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'embriagar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, embriagueu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".

Diu que tens que estar sempre il·lusionat per alguna cosa , i aixi no estar trist.


CHARLES BAUDELAIRE: Petits poemes en prosa (Spleen de París) 1869 Publicada dos anys després de la seua mort. Traducció de Vicent Alonso i Anna Montero. Edicions del Mall, 1983
IL·LUSIONEU-VOS
Cal estar sempre il·lusionat. Això és tot: és l'única qüestió. Per no sentir l'horrible fardell del Temps que us trenca els muscles i us inclina vers la terra, cal que us il·lusioneu sense treva.
Però de què? De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga. Però il·lusioneu-vos.
I si a vegades, sobre els graons d'un palau, sobre l'herba verda d'una fossa, dins la solitud trista de la vostra cambra, us desperteu, ja disminuïda o desapareguda d'il·lusió, pregunteu al vent, a l'ona, a l'estel, a l'ocell, al rellotge, a tot el que fuig, a tot el que gemega, a tot el que roda, a tot el que canta, a tot el que parla, pregunteu quina hora és; i el vent, l'ona, l'estel, l'ocell, el rellotge, us contestaran: "És l'hora d'il·lusionar-se! Per no ser esclaus martiritzats del Temps, il·lusioneu-vos incessantment! De vi, de poesia o de virtut, com més us plaga!".

LES FLORS DEL MAL XCIII



A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:
prima, alta, de dol, dolor majestuosa,
una dona passà, amb la mà fastuosa
gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,
àgil i noble, amb actitud d'estàtua.
Crispat com un extravagant, bevia jo
als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,
la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa
d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,
¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?
En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!
Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,
tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!
Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? (Una pista: hi ha hemistiquis.) 
Es un sonet
Els versos estan formats per 12 síl·labes,són alexandrins.

Tema. 
El tema és l' amor a primera vista. Un home anava passejant i va veure a una dona alta, prima i vestida de dol que passava pel seu costat. La va mirar fixament als ulls, que eren blaus, i amb una mirada molt dolça. Però,
 l' inesperat encontre va durar poc,perquè, ella se'n va anar i ell,es preguntava si potser algun dia la tornaria a veure


Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.
figures retòriquesescripcions detallades

dimarts, 27 de març del 2018

LES FLORS DEL MAL. AL LECTOR



·A nosaltres, lectors, què vol dir-nos Baudelaire?

L’estultícia, l’error, el pecat, l’avarícia,
les portem a l’esperit
 i ens roseguen el cos,
i alimenten tots els remordiments amables
com els captaires nodreixen els seus polls.

Els pecats són tossuts,
covards els penediments;
exigim un bon preu per confessar les culpes,
i alegrement tornem al viarany fangós:
creiem rentar les taques 
amb llàgrimes vulgars.
             
parla dels pecats en general i que els humans som molt pecadors

Sobre el coixí del mal, Satan el Trismegista
ens gronxa calmament l'esperit encantat,
i el metall ric de la nostra voluntat
tot l'evapora aquest savi alquimista.

Satan , el diable, ens venç i ens fa caure en la temptació

El Diable belluga els fils que ens sotraguegen!
En el més repugnant, hi troben atractius;
fem cada dia un pas avall cap a l'Infern,
sense cap por, per tenebres que puden.

Es com si fórem titelles , i el diable meneja els fils . Fa d'allò roí que siga atractiu per a nosaltres

Talment un disbauxat que besa i que devora
el pit martiritzat d'una puta envellida,
robem, com de passada, un plaer clandestí,
i l'espremem igual que una taronja pansida.

Busquem plaers clandestins, però que son passatgers, no ens donden la felicitat. Per tan el diable ens domina. 
Espès, formiguejant, com un milió d'helmints,
al cervell se'ns esplaia un poble de Dimonis,
i, així que respirem, la Mort, riu invisible,
ens baixa pels pulmons amb queixes apagades.

Estem dominat pels dimonis.Anem cap a la mort.Tenim una vida miserable.
Si la violació, el verí, el punyal, l'incendi,
encara no han brodat amb bella filigrana
l'ordit banal dels tan penosos destins nostres,
és perquè no tenim, ai las! una ànima gosada.

Si no som piròmans, assassins, violadors vol dir que si no som pitjors no es perquè no som bones persones, si no perquè som covards 

Però enmig de les panteres, els xacals i les llobes,
els micos, els voltors, les serps i els escorpins,
i els monstres que udolen, que bramen i que repten,
n’hi ha un de molt més lleig, dolent i més ronyós
  
Hi ha encara un monstre mes roí ,un vici pitjor, l'avorriment. 

en el corral infame de tots els nostres vicis!
Encara que no crida ni gesticula gaire,
transformaria el món en un munt de deixalles
i se l’empassaria de grat amb un badall: 

l’Avorriment! Amb ulls tot plens d’un plor involuntari
somnia cadafals mentre fuma una pipa.

El coneixes, lector, aquest monstre refinat
hipòcrita lector, germà que te m’assembles!


dijous, 15 de març del 2018

CURIOSITATS T.5


·Segurament coneixes aquest quadre. Comenta amb quin moviment el podem relacionar.

El podem relacionar amb el cubisme, moviment artístic desenrotllat entre 1907 i 1914, nascut a França i encapçalament per Pablo Picasso, Georges Braque, Jean Metzinger, Albert Gleizes, Robert Delaunay , Juan Gris i Guillaume Apollinaire. És una tendència essencial, perquè dóna peu a la resta de les avantguardes europees del segle XX. No es tracta d'un estil més, sinó de la ruptura definitiva amb la pintura tradicional.

·Busca alguna altra pintura famosa relacionada amb el període que estem estudiant.
Resultado de imagen de cubisme picasso
                       



Autorretrato 1907
PICASSO


 



·Localitzes en el quadre el teu -a partir d'ara- poeta preferit?
 



Gustave Courbet: L'atelier du peintre (1855)







Bodelaire 
Es l'home de la dreta sentat ,llegint un llibre.






·Aquesta òpera de Puccini és un viatge musical al París més bohemi; però, què és la "bohèmia"?
Del llatí bohemius, el terme bohèmia té diversos significats. La paraula està associada a l'estil de vida que s'aparta de les convencions socials i que privilegia l'art i la cultura per sobre les coses materials. Per extensió, una persona bohèmia és aquella que porta este tipus de vida. Per exemple: "Juan és un bohemi, viu en un vagó de tren i es dedica a la pintura". En la història de la literatura han existit diversos moviments que van ser encapçalaments per persones que tenien estils de vida que diferien en gran manera de com ho feia la majoria de la gent i que, si bé no compartien entre si les mateixes idees, van poder trobar-se en la bohèmia per a enfrontar-se als valors "normals" imposats pels grans poders socials. 

·Coneixes L'ocell de foc, d'Ígor Stravinski?
Es tracta d'un ballet de dansa clàssica basat en els contes tradicionals russos.

dijous, 1 de març del 2018

SEGONA PART. CAPITOL10

Romangué una estona amb el paper als dits. Les faltes d'ortografia s'hi enllaçaven les unes amb les altres. Així i tot, Emma seguia el pensament paternal que picotejava afectuós entre les ratlles com una gallina des del darrere de les estaques d'un clos. Es veia que havia eixugat la tinta amb la cendra de la llar, car li'n caigueren unes motes al vestit, i s'imaginà el seu pare ajupint-se al peu del foc per tal de servir els ferros. Feia tant de temps que ja no estava al seu costat, seient, com tenia per costum, a l'escambell, prop de la llar, fent cremar els extrems dels joncs marins i contemplant-los mentre espurnejaven!... Recordà certes tardes d'estiu assolellades. Els poltres, quan els passava algú pel costat, renillaven i s'allunyaven galopant, galopant... Sota la seva finestra hi havia un rusc; les abelles, a vegades, tot volant atretes per la llum, anaven a colpejar els vidres i rebotien com unes pilotetes d'or. Quina felicitat en aquell temps!, quina llibertat!, quina esperança!, quina abundor d'il·lusions! Ara, ja no li quedava res! Havia anat despenent-ho a través de les aventures de la seva ànima, en les seves successives condicions, en la virginitat, en el matrimoni, en l'amor. I així havia anat perdent-ho tot al llarg de la seva vida com aquells viatgers que abandonen una porció de la pròpia riquesa a cada hostal que troben pel camí.

Doncs què era, enmig de tot, el que la feia ser tan dissortada? On era la catàstrofe extraordinària que l'havia trasbalsada? I aixecà el cap tot esguardant al seu voltant com si cerqués la causa d'aquell sofriment.


1.Situeu l'argument del fragment proposat en el context global del relat.
2.Indiqueu les fcigures literàries que donen al fragment caràcter poetic
3.Assenyaleu algunes formes literàries (estils) de l'estat psicològic de la protagonista en aquest text i de la novel·la en general.
 
narrador extern omniscient i l'estil indirecte lliure.

dimecres, 28 de febrer del 2018

NEOCLASSISSISME, IL·LUSTRACIÓ I ALTRES ASPECTES

El segle XVIII és una època decisiva en la cultura d'occident, tant en l'aspecte polític com en el desenvolupament de les idees:
Esdivents històrics: alliberació de les colònies angleses d'Amèrica, la Revolució Francesa i la Revolució Industrial.
L'univers de les idees pateix canvis: - La Il·lustració: la raó per damunt de la fe i crítica a les idees tradicionals. Creació de l'Enciclopèdia. Les últimes dècades són vistes de manera diferent: - Literatura femenina. - Estètica de la sublimació

EL NEOCLASSICISME (darreria del segle XVII) es desenvolupa amb l’influx del pensament il·lustrat. Defensa la tornada als ideals d’equilibri i mesura de la literatura clàssica. Alhora, la creació artística es veu fortament sotmesa a l’observança de les regles.

MIRADA AL MÓN CLÀSSIC I AL RENAIXEMENT. El neoclassicisme s’ha d’entendre com un «nou classicisme» relacionat amb el Renaixement i l’antiguitat grecollatina.

UNIVERSALITAT I COSMOPOLITISME. Els models poètics legitimats per l’antiguitat es situen sobre la creença d’un estil poètic universal, clàssic. En qüestions literàries, els clàssics van establir lleis per a l’univers i l’eternitat.

EL CONCEPTE D’IMITACIÓ ÉS FONAMENTAL. Observar els bons poetes que han enriquit el patrimoni literari i intentar imitar-los.

EQUILIBRI ENTRE EL PRODESSE I EL DELECTARE. La literatura i l’art tenen una finalitat d' ensenyar uns determinats valors filosòfics, socials o morals. Els neoclàssics van creure que la seua època estava dedicada a realitzar una reforma dels usos i comportaments socials, i a configurar un nou tipus de ciutadà més solidari i feliç. Aquesta reforma estava canalitzada per mitjà d’instruments legals i per mitjà de l’educació, la persuasió i la utilització de l’art i la literatura.


Per aconseguir el doble objectiu d’UTILITAT + DELIT són necessàries LA CLAREDAT, LA LÒGICA, LA NATURALITAT, LA SENZILLESA I LA CONTENCIÓ RETÒRICA. L’estil ha de ser clar i comprensible, allunyat del barroquisme i de les figures retòriques excessivament artificioses. La influència dels clàssics es deixa sentir en la tria de temes i gèneres literaris. En teatre, es mantenen la tragèdia i la comèdia. En poesia, es cultiva l’èpica, la faula o la poesia pastoral. La novel·la es veu influïda per models renaixentistes. Es respecten les regles de composició sobre l’originalitat i la imaginació. El teatre s’até a la regla de les tres unitats. Els neoclàssics prenen per model els autors clàssics grecollatins i els grans poetes europeus renaixentistes, imitadors de l’antiguitat.

REGLA DE LES 3 UNITATS.No es barregen tragèdia i comèdia, ni tampoc poesia i prosa. L’humor, la sàtira i la paròdia s’utilitzen per exercir la crítica d’idees o costums. La novel·la troba noves tècniques de descripció d’ambients i personatges. Es cultiva la novel·la epistolar.


FILOSOFIA I IL·LUSTRACIÓ
La Il·lustració és el moviment intel·lectual que va fer del XVIII el segle de les llums. Els filòsofs se sentien hereus:

➡Del racionalisme, que afirma que la raó és la font del coneixement i el principi rector de la ciència, la cultura, la política, etc.

➡Del sensualisme empirista de Locke, manifesta que el coneixement ha de passar necessàriament per l’experiència sensible.

➡Dels il·lustrats, prenen com a principis de recerca el mètode cartesià (un mètode que aporta certeses)

➡De la filosofia utilitarista de Bentham, que marca la senda del pragmatisme.

➡Del mecanicisme i de les lleis descobertes per Newton en el camp de les ciències: concepció de l’Univers i lleis de la gravetat.

➡Dels deistes anglesos i francesos (Voltaire), partidaris de la tolerància religiosa i la llibertat de pensament.

➡Dels "llibertins" francesos (lliurepensadors, escèptics i materialistes).

➡D’Immanuel Kant, la figura de major importància de tot el moviment filosòfic del s. XVIII, que aconsegueix sintetitzar els corrents de pensament existents i que aporta, al mateix temps, un enfocament completament nou: «La Il·lustració és l’eixida de l’home de la seua autoculpable minoria d’edat. La minoria d’edat significa la incapacitat de servir-se del seu propi enteniment sense la guia d’un altre. Un mateix és el culpable d’aquesta minoria d’edat quan la seua causa no rau en la mancança d’enteniment, sinó en la falta de decisió i valor per servir-se’n per si mateix sense la guia d’un altre. Sapere aude! Tingues valor de servir-te del teu propi enteniment!, heus ací el lema de la Il·lustració.»

ÈXITS DE LA IL·LUSTRACIÓ
Propostes de tendència laica i canvi del concepte de naturalesa

➡La igualtat i el cosmopolitisme, la divisió de poders, la democràcia, el valor de les lleis, el cosmopolitisme i la dignitat dels individus

➡Afirmació de la plena llibertat de l’home (camí cap als principis de l’interès
personal, el liberalisme econòmic, els principis constitucionalistes i democràtics)

➡Pensament sensista de Locke i Condillac.

➡Optimisme humanista que aspira a un món més just i feliç.La felicitat és
una nova finalitat existencial.

➡ La ciència comença a regir-se per l’experimentalisme sensista i racionalista.
Avanços: càlcul infinitesimal; concepció mecanicista de l’Univers i lleis de
la gravetat; descobriment del termòmetre i estudis d’electricitat...

➡ Es dóna un canvi decidit en el camp de l’estètica i la literatura (neoclassicisme).

RESUM ROMANTICISME


Va nàixer cap a la segona meitat del segle XVIII a Alemanya. Aquest moviment va afectar totes les manifestacions humanes i és indeslligable d’alguns esdeveniments històrics.

Els romàntics van fer els primers passos per superar el model racionalista. La revolució industrial, havia generat una nova divisió social i es produïa una progressiva despoblació del camp. L’art ja no era patrimoni exclusiu de l’aristocràcia, sinó que una nova classe social, la burgesa, es va convertir en el centre de la creació artística.

Aquest nou escriptor, posà tot els seu èmfasi en un mot: la Llibertat. Adoptà posicions ideològiques que quallaren en dos corrents contradictoris i ben definits. El primer, tipificà el període anterior al 1830 i projectà les seves inquietuds sobre el passat medieval; el segon, tipificà el posterior a aquella data i les projectà sobre el futur.

Cal no oblidar un altre aspecte del moviment que revestí una singular importància en diferents països: el descobriment de la personalitat històrica de cada poble. Els poetes de la Renaixença, als Països Catalans, són els exemples més coneguts d'aquest nou i inquietant moviment historicopolític del llarg període romàntic.


AUTORS MÉS RELLEVANTS:
LITERATURA ALEMANYA: Goethe/Novalis
LITERATURA ANGLESA: Blake/Byron
LITERATURA FRANCESA: Dumas/Victor Hugo
LITERATURA ITALIANA: Giacomo Leopardi

LA METAMORPHOSIS 2012