L'ENEMIC
La meva joventut va ser només una tempesta fosca
travessada, aquí i allà, per lluminosos sols;
la pluja i la tronada van fer-hi tal destrossa,
que el meu jardí és desert de fruits assaonats.
Vegeu com m'ha arribat una tardor d'idees
i em cal utilitzar la pala i el rasclet
per esplanar de nou les terres inundades
on l'aigua hi ha fet solcs tan grans com un fossar.
↳El poema s'inicia amb una asseveració directa: ha passat el temps i la joventut només és un record.No té inspiració, està trist.
Qui sap si les flors noves que somnio
veuran en aquest sòl, rentat com una platja,
el místic aliment que els donarà puixança.
↳Parla de la terra = la seua inspiració. Buscant en la joventut la inspiració per als seus poemes.
—Dolor, dolor! Devora el Temps la vida
i l'Enemic obscur que ens consumeix el cor
creix i es fa fort amb la sang que s'hi escapa.
↳Vol ser jove sempre .El temps, personificat, és com un horrible animal que creix i es fa fort amb la sang que nosaltres perdem.
Tracta de la seua vida .Fa una reflexió sobre la vidal.La seua vida ha estat plena de sofriments. L’enemic per a Baudelaire es el temps la mort.Planteja el tema del temps com un
enemic invisible que està disposat a consumir el cor, la vida, i que
anuncia un final angoixós
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada