LES FLORS DEL MAL XVIII

L'IDEAL

No seran mai, aquestes noies de vinyeta,

productes espatllats d'un segle decadent,

els peus amb borseguins, els dits amb castanyetes,

les que satisfaran un cor com el que tinc.

↳L'autor diu que les noies que pareixen irreals, diferents a totes les dones de l'època, amb els peus idíl·lics, mai podran satisfer a l' autor ja que a ell no li agraden les dones perfectes. En el poema parla de diferents dones "Lady Macbeth i la filla de Miquel Àngel", que són perfectes i que no hi ha ninguna dona que s'assemble als gustos de Baudelaire.

Deixo per a Gavarni, poeta de clorosis,

l'estol xiuxiuejant de nenes de l'hospici,

perquè no sé trobar, entre les flors marcides,

cap rosa que s'assembli al meu roig ideal.

↳Diu que  no li agraden les noies blanques , les compara mab flors , que no li agraden

El que busca aquest cor, profund com un abisme,

sou vós, Lady Macbeth, amb la tirada al crim,

un somni d'Èsquil nascut en la tempesta;
  
↳Diu que li agraden les noies malvades, fortes ,ambicioses i dominant, com Lady.

o a tu, immensa Nit, filla de Miquel Àngel,

que regires, tranquil·la, en positura estranya,

els teus encants forjats en boca de Titans!

↳ L' ideal de l'època es lo contrari que diu al principi.