HIMNE A LA BELLESA
¿Véns de l'abisme o d'un cel insondable,
Bellesa? El teu esguard, que és demoníac i diví,
vessa confusament el crim i el benefici,
i és per això que se t'assembla el vi.
¿Véns de l'abisme o d'un cel insondable,
Bellesa? El teu esguard, que és demoníac i diví,
vessa confusament el crim i el benefici,
i és per això que se t'assembla el vi.
↳Baudelaire
es qüestiona sobre l'origen de la bellesa , i diu que quan la pots
observar . o és dolenta o perfecta. La compra amb el vi perquè pot ser bo o roí.
Portes en la mirada l'aurora i el crepuscle;
escampes perfums com la tempesta al vespre;
són filtre els teus petons i una àmfora la boca,
que fan covard l'heroi i coratjós el nen.
↳Els besos de esta xica son poderosos , poden fer l'heroi en covard. La seua bellesa pot fer el be o el mal.
¿Surts de l'abisme negre o véns dels astres?
El Destí, captivat, com un gos t'estalona;
sembres a l'atzar la joia i els desastres,
i ho senyoreges tot i no respons de res.
↳L'autor no sap d'on ve tanta bellesa i diu que es tan poderós, que pot donar felicitat o infelicitat.
Camines sobre els morts, Bellesa, fent-ne mofa;
l'Horror no t'és la menys preuada de les joies,
i el Crim, com el penjoll que més t'estimes,
dansa amorosament sobre el teu ventre altiu.
↳Es mes poderosa que els morts .Esta bellesa no es innocent , es una bellesa que pot tindre un component roí.
L'insecte enlluernat vola vers tu, candela;
crepita, crema i diu: «Oh flama beneïda!».
Inclinat en l'amada, l'enamorat panteixa
igual que un moribund acariciant la tomba.
↳La bellesa es capaç de matar-te, però tu et mors feliç. Te molta força perquè tu mors satisfet.
¿Què hi fa, si véns del cel o de l'infern, Bellesa,
monstre terrible, ingenu i espantós,
si els ulls que tens, els peus i el teu somriure m'obren
la porta d'un Infinit que estimo i mai no he conegut?
↳Baudelaire expressa que dona igual d'on es la bellesa si del cel o de l'infern , que a ell li serveix perquè li obre les portes de la felicita, que li dona igual el que pasará després.
De Satanàs, de Déu, ¿què importa? Àngel, Sirena:
¿què hi fa, si converteixes —fada amb mirada de vellut,
ritme, perfum, lluor, tu, única reina!—
el món en menys horror i menys feixuc l'instant?
↳Busca l'instant de felicitat i li es igual que siga una xica malvada , el només vol conseguir eixe instant de felicitat. Esa bellesa es la que reina en el cor de Baudelaire.
El Destí, captivat, com un gos t'estalona;
sembres a l'atzar la joia i els desastres,
i ho senyoreges tot i no respons de res.
↳L'autor no sap d'on ve tanta bellesa i diu que es tan poderós, que pot donar felicitat o infelicitat.
Camines sobre els morts, Bellesa, fent-ne mofa;
l'Horror no t'és la menys preuada de les joies,
i el Crim, com el penjoll que més t'estimes,
dansa amorosament sobre el teu ventre altiu.
↳Es mes poderosa que els morts .Esta bellesa no es innocent , es una bellesa que pot tindre un component roí.
L'insecte enlluernat vola vers tu, candela;
crepita, crema i diu: «Oh flama beneïda!».
Inclinat en l'amada, l'enamorat panteixa
igual que un moribund acariciant la tomba.
↳La bellesa es capaç de matar-te, però tu et mors feliç. Te molta força perquè tu mors satisfet.
¿Què hi fa, si véns del cel o de l'infern, Bellesa,
monstre terrible, ingenu i espantós,
si els ulls que tens, els peus i el teu somriure m'obren
la porta d'un Infinit que estimo i mai no he conegut?
↳Baudelaire expressa que dona igual d'on es la bellesa si del cel o de l'infern , que a ell li serveix perquè li obre les portes de la felicita, que li dona igual el que pasará després.
De Satanàs, de Déu, ¿què importa? Àngel, Sirena:
¿què hi fa, si converteixes —fada amb mirada de vellut,
ritme, perfum, lluor, tu, única reina!—
el món en menys horror i menys feixuc l'instant?
↳Busca l'instant de felicitat i li es igual que siga una xica malvada , el només vol conseguir eixe instant de felicitat. Esa bellesa es la que reina en el cor de Baudelaire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada