FRANZ KAFKA

 FRANZ KAFKA
(Praga, 3 de juliol de 1883 - sanatori de Kierling, Viena, 3 de juny de 1924)
Es tracta d'un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal. Podem llegir fragments de les seves cartes, retalls del seus dietaris, reflexions i pensaments expressats en boca seua als Diaris i en la correspondència mantinguda amb la seua promesa Felice Bauer ("la berlinesa de dents ferotges") o la seua amant vienesa, Milena, a més dels seus amics, en especial, Max Brod.

      

Busqueu alguna fotografia de Felice Bauer i de Milena Jesenská.

RIMBAUD Y VERLAINE

RIMBAUD

          

La relació entre aquests dos grans poetes, Arthur Rimbaud i Paul Verlaine, va ser intensa, complicada i violenta, L'intercanvi va començar quan Verlaine va respondre a una de les cartes enviades per Rimbaud a diferents poetes a París, i fins i tot li va enviar un bitllet perquè el jove pogués viatjar des del seu poble a la capital. Rimbaud, que tenia17 anys, va ser allotjat a la casa de Verlaine, qui vivia amb la seva esposa Mathilde Mauté.Verlaine havia deixat recentment el seu treball i havia començat a beure de manera cada vegada més pronunciada.
Una relació difícil  Els dos poetes van començar d'aquesta manera una turbulenta relació amorosa, ajudada en gran manera pel consum d'haixix i absenta, i pel comportament erràtic i rebel del jove Rimbaud. Verlaine eventualment va deixar a la seva esposa i fill nounat i tots dos es van mudar junts a Londres.De totes maneres, en una Anglaterra victoriana plegada de misèria, els dos poetes la van tenir difícil per aconseguir el sustento diari. Van poder sobreviure gràcies a algunes afortunades incursions al món de les apostes , a més d'algunes classes de francès, i una mica de diners enviats per la mare de Verlaine. No obstant això, van viure d'una manera extremadament precària, i la seva relació va començar a deteriorar-se marcadament.
Finalment, Verlaine va retornar a París pel seu compte, però al poc temps va tornar a concertar una trobada amb el jove poeta. Es van trobar a Brussel·les, i en un arravatament d'ira ajudat per l'alcohol, Verlaine va ferir a Rimbaud en la nina d'un tret. Encara que no va ser greu, aquest fet va acabar de danyar la seva relació per sempre.Verlaine va ser sentenciat a dos anys de presó.Malgrat haver estat curta i tumultuosa, la relació entre aquests dos grans poetes va quedar en la història de les lletres franceses com una de les més fructíferes de la poesia moderna.

VERLAINE

                                                            

LES FLORS DEL MAL CXXIV

EL FINAL DE LA JORNADA

Sota una llum esgrogueïda
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó
  
↳L'autor fa una personificació de la vida, la vida , sense saber que se esta acabant , balla i corre feliç.

s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!

↳Ve la mort i la tranquil·litat. La nit acaba amb totes les desgracies. Diu que ja era hora que vinguera la nit. 


El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor

↳Parla de la mort. El seu esperit estara en repòs. 


m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".


↳Ell es cobrirà . S'imagina el final de la jornada, i l'única manera es la mort.

LES FLORS DEL MAL LXXV

SPLEEN

Pluviós, irat amb la ciutat sencera,
de l'urna vessa a dolls un fred molt tenebrós
als pàl·lids habitants de les tombes veïnes
i va sembrant la mort en tot raval ombrós. 

↳La ciutat freda i fúnebre .

El gat que tinc a casa, buscant un jaç per terra
agita sense treva el cos magre i ronyós;
el cor d'un vell poeta per canonades erra
amb la cansada veu d'un geni fredorós.

↳La cambra del poeta. El gat, potser Baudelaire, vell, malalt i vençut. El so de l'aigua. Esta cansat. La malaltia pot ser física o moral.


Rondina ja el bordó, i el tió que fumeja
acompanya amb falset el pèndol refredat,
mentre en un joc igual com flaires putrefactes,

↳Ell fuma. Prompte tocara la campana dels morts.

llegat antic, fatal, de vella hidròpica,
la sota de cors, bella, i la reina de piques,
xerren sinistrament dels seus amors difunts.

↳Esta sol com una vella malalta. Nomes li queden records del amors perduts.

1r i 2n tercet. S'aproxima la mort miserable? La decadència del poeta? El so del bordó, del tió i del pèndol, conviuen amb la flaire putrefacta que desprenen els records dels antics amors, l'únic que li queda a Baudelaire, convertit en una vella hidròpica.

LES FLORS DEL MAL XLIX

EL VERÍ

El vi pot revestir la més bruta cofurna
amb luxe prodigiós,
i fa sorgir més d'un pòrtic de faula
amb l'or del vapor roig que té,
igual que un sol que es pon en cel ennuvolat.

↳En aquesta estrofa l'autor compara el vi amb una beguda celestial ,que pot "revestir", reparar l'habitació més bruta i fosca, pot donar-li vida a les coses més fosques, comparant-ho amb la lluminositat roja (del vi) del sol.
Por fer-te creuet que vius en un castell quan la casa es cau

L'opi engrandeix allò que no té límits,
allarga l'infinit,
aprofundeix el temps, furga la voluptat
i emplena els cors de plaers
negres i ensopits, enllà de llur capacitat. 

↳Esta describint les característiques de la droga (l'opi) : et plena el cos el cos de plaer

Però res d'això no val aquest verí que vessen
els ulls que tens, de color verd,
llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...
Van els meus somnis, en corrua,
a sadollar-se en aquests gorgs amargs. 

↳Els ulls de color verd, tenen mes força que l'alcohol i que qualsevol droga. Quan ell mira el seus ull veu la seua pròpia anima.

Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi
de la saliva teva, que mossega
i duu a l'oblit una ànima innocent,
i, arrossegada pel vertigen,
la fa rodar, esvanida, fins a les ribes de la mort!

↳ Els seus besos son encara mes poderosos que la droga.

LES FLORS DEL MAL XXXI

EL VAMPIR

Tu, que has entrat com una daga

dins el meu cor queixós;

tu, forta com una armada de dimonis

vas venir, boja, engalanada,

↳està enamorat d'ellafortament

a convertir en jaç i domini

el meu esperit humiliat;

—infame ser que em té lligat

com el forçat a la cadena,

↳ l'autor es senteix molt agust amb ella i eixe amor es com una posessió de dominació per part d'ella.

i al joc el jugador obstinat,

a la botella l'embriac,

i a la carronya la vermina,

—sigues per sempre maleïda!

↳ l'autor està enganxat a jane, no pot fugir d'eixa relació.

Al ràpid glavi li he pregat

de conquerir la llibertat,

i he dit al perfidiós verí:

salva'm de la roïndat.

↳Baudelaire busca el suïcidi com a única forma d'escapar d'aquell amor.

Ai las! Verí i espasa

m'han menyspreat i han dit:

«No escau que siguis redimit

del pèrfid esclavatge,

↳diu que no es mereix eixir d'aquell amor

ruc! —Si el nostre esforç

t'alliberés d'aquest poder,

el teus petons darien vida,

altra vegada, al teu vampir!».

↳explica que encara que es suïcidare seguirie enamorat d'ella.

LES FLORS DEL MAL XXXIV

EL GAT

Vine, gatet, al meu pit amorós

—les urpes, a l'amagatall—

i deixa'm submergir-me en els teus ulls,

barreja d'àgata i metall.

↳Elements positius : diminutiu gatet, pit amorós , ulls

   Elements negatius : metall i les urpes

Quan amb els dits t'acaricio ben a pler
el cap i el llom flexible,
i quan la mà va i s'embriaga de plaer
palpant-te el cos elèctric,

↳compara el gat amb la dona.

veig la figura de l'esposa. El seu esguard,
com ho és el teu, amable bèstia,
profund i fred, talla i fendeix com una fletxa.

↳s'imagina a la seua esposa, jeanne duval. La mirada es profunda, d'amor. El que vol dir es que la seva dona es molt llesta i enganya al home per aprofitar-se de ell,que és el mateix que fan els gats amb la seua presa.

I, des dels peus fins a la testa,
neda un airet subtil i un perillós perfum
tot al voltant del seu cos bru.

↳Jeanne es morena (cos bru), fa referencia al seu cos.