LA METAMORPHOSIS 2012

INTERPRETACIONS

1. (Societat, culpa i alienació.) Kafka com a treballador. Paràbola sobre el poder econòmic. Els conflictes laborals. Gregor odia el seu treball. (L'apoderat). Confrontació de l'individu i la societat buròcrata, aquest individu se sent impotent davant del poder. Des d'aquest punt de vista, el final és molt antiburgès, ja que el Samsa-Kafka es venja dels seus propis pares (tots es posen a escriure per demanar vacances), però els pares també es vengen del seu fill volent-se canviar de casa, la casa que ell havia escollit. És un final doblement venjatiu per part de Kafka.

2. (Família, benestar i exclusió.) Kafka com a fill i germà. Els conflictes familiars. Les difícils relacions amb els pares i amb la germana. Kafka liquida el mite de la família burgesa establert a final del segle XIX i principi del segle XX. En el segon capítol es fan més evidents les dificultats financeres. Tercer capítol: apareixen els tres llogaters.

Es podria parlar d'un complex d'Èdip. La metamorfosi com la història d'un complex d'Èdip. Kafka, com Gregor, odia i té por del pare, un sentiment de clares reminiscències edípiques.

3. (Individu, condemna i intempèrie.) Kafka com a ser humà. La soledat i la incomunicació del ser humà. Segon capítol: el pare llança una poma a Gregor, la poma com a símbol bíblic. Sentiment de culpa. Per a Kafka l'existència humana és absurda i l'escarabat n'és el símbol.

4. Kafka com a escriptor. Samsa es converteix en un monstre perquè és atípic, igual com ho és Kafka com a persona i com a escriptor. La història que es relata en aquest conte és la història d'algú que es transforma en un escriptor. I és que per Samsa no és gens tràgic el que li succeeix, mai no viu tràgicament la seua transformació; no s'horroritza, ho viu amb una certa normalitat. No pot parlar ni escriure i deixa a anar una substància enganxosa i visible que faria referència a l’escriptura, ja que va “enganxada” a Gregor.. L'escarabat traça línies al sostre i a les parets igual com ho fa l'escriptor en un full de paper.

CURIOSITATS T.6

→Segurament coneixes el conte "Gregor" (Guadalajara), de Quim Monzó. Llig aquest article i aquest altre i fes-ne un comentari.

El conte narra la transformació que té un petit escarabat el qual es converteix en un xiquet. L'escarabat acaba acostumant-se a la seva nova forma i mata a la seva familia, xafant-los. A l'inrevés que en la metamorfosi.

→Saps què és el teatre jiddisch? 

El Teatre yiddish és un estil de teatre jueu que es va desenvolupar entre els jueus asquenazites d'Europa de l'Est. Aquesta tradició és tan dramàticament original de la cultura jueva com la música klezmer.

LA RENOVACIÓ NARRATIVA

Marcel Proust va nàixer el 1871 a París, al si d’una família benestant. Des de ben petit, va patir atacs d’asma, que hauria de suportar durant tota la vida. Al seu caràcter reservat i sensible es van afegir els conflictes interns que tingué des d’adolescent a causa de la seua homosexualitat. De jove es va dedicar més a la vida social dels salons parisencs que no a la seua carrera com a escriptor, que va quedar reduïda a col·laboracions amb diaris i revistes. El 1905, morts ja els seus pares, es va aïllar completament de la societat i va començar la composició d'À la recherche du temps perdu. Fins a la seua mort, ocorreguda el 1922, Proust es va dedicar plenament a la redacció i correcció d’aquesta obra.

Kafka va nàixer el 1883 a Praga, que aleshores formava part de l’Imperi Austrohongarés. Era fill d’un comerciant jueu, el caràcter dominant del qual el va influir profundament. Va créixer com a membre d’una minoria (la comunitat jueva) dins d’una altra minoria (la població que parlava alemany), en una època en què la comunicació entre aquests dos grups o amb la majoria d’habitants de Praga, que parlaven txec, era escassa. Dins d’aquella ciutat, la posició més difícil era la dels jueus. Aquest sentiment de desarrelament i d’aïllament social es reflecteix en els protagonistes dels seus relats. Una altra font de frustració per a Kafka va ser el seu pare, dominant i autoritari, un home que havia aixecat el seu negoci des del no res i que considerava el seu fill com a dèbil i inhàbil per a la vida. La relació amb el seu pare, que Kafka respectava i admirava, i al mateix temps temia i potser odiava, va dominar la seua infantesa i joventut. Acabat l’ensenyament secundari, Kafka va experimentar amb ell el conflicte de tot jove burgès que volguera ser escriptor: la tria de la carrera. Va guanyar el pare i Kafka va estudiar Dret.

LA POR

Kafka tenia por del seu pare, per això va escriure una carta de 47 pàgines explicant-li els motius de la temor. Quan era menut, el pare el va tancar al balcó de nit perquè plorava molt. Quan coneixia algú, el pare no tenia en compte els seus sentiments i deia calumnies d'ell.Kafka no mostraba els seus sentiments davant del pare ni parlava perquè li tenia moltíssima por. Però finalment, el pare es morí i no va llegir la carta.

RESUM TERCERA PART

A Gregor no se li h curat la ferida que son pare li va fer, amb les pomes, i per la ferida a perdut molta mobilitat.

Un dia van els llogatgers de les habitacions i escolten a Grete tocar el violi i la fan eixir de l' habitació per a que toque per a tots al comedo, però ella no sap tocar massa bé , ja que, la seua familia no tenia massa diners i no ha anat mai al conservatori, i el que tocava era per ella . Gregor va eixir de l' habitació i els llogatgers el van vore i es van esglaiar

RESUM SEGONA PART

Gregor decideix eixir de la seua habitació i ensenyar a la seua família la seua nova aparença, la qual va deixar sense paraules a sa mare, a son pare i també a la seua germana.

La mare va cridar espantada, el pare va dir que eixe insecte no era el seu fill, així que va tancar-lo en la seua habitació.Només, la seua germana, va va voler ajudar-lo, intentar posar-se al seu lloc i facilitar-li la estancia en la seua propia casa.Gregor va començar a perdre sensibilitat, ja no sentia dolor per una ferida que fa uns dies sí que en sentia. Ademés la transformació ja està avançada, ja que una persona d'unes medides normals mai podria amagar-se baix del sofà i Gregor ja ho podia fer. Ell era dependent perque la seua germana s'encarregava de donar-li de menjar.

RESUM PRIMERA PART

En aquest fragment, Gregor es desperta i veu que és un insecte gran i que no es pot alçar del llit. Van els familiars a la seva habitació a dir-li que ja és hora d'alçar-se, i és en aquest moment quan el repartidor, que l'hauria estant esperant molt prompte a l'estació, arriba a casa. Més tard aconsegueixen convèncer a Gregor per a que òbriga la porta i tots veuen a Gregor convertit en un insecte molt gran. Tots s' eglaien i la casa comença a destruir-se (comencen a caure objectes a terra, hi ha molts crits i fins i tot el trenquen coses). Més tard el repartidor fuig i el pare, amb un troç de paper i amb el gaiato del repartidor, aconsegueixen fer entrar a Grgor a la seua habitació.

MAX BROD

Busqueu alguna fotografia del seu amic Max Brod.

L'ESQUELA MORTUÒRIA DE KAFKA

Esquela mortuòria de Kafka

Portada de la primera edició
de la Metamorfosis
de Kafka.

La il·lustració de la portada és una litografia d'Ottomar Starke. Quan Kafka va saber que Starke estava fent-ne una il·lustració va escriure: "L'insecte no ha de ser il·lustrat amb cap dibuix. No pot ser mostrat en absolut, ni tan sols a una certa distància".

El 1919 escriu la Carta al pare, que en certa manera és complementària a La metamorfosi, ja veurem per què. Però aquesta obra resumeix perfectament la idea que Kafka vol que ens conformem d'ell mateix. Aquesta novel·leta curta −llegida amb les corresponents cartes de navegació, la més eloqüent de les quals és la Carta al pare− és, en realitat, la història d'un exili, un exili intern. No en va Kafka també era, sense cap mena de dubte, un exiliat intern. Exiliat de tots i de tot, només vivia per escriure.

SANATORI DE MATLIARY I LA KAFKA

Entre 1901 i 1906 estudia dret a la universitat alemanya i acabats els seus estudis va començar a treballar en una companyia d'assegurances que encara avui existeix i n'hi ha una sucursal al Passeig de Gràcia de Barcelona, Assecurazioni Generali. El 1919 agafa una tuberculosi de la qual acabarà morint el 1924. La tuberculosi l'acompanyarà tota la seua vida i, de fet, pensava que la malaltia que patia als pulmons només era la malaltia espiritual que s'havia desbordat.

Busqueu alguna fotografia del Sanatori de Matliary (1920-1921) i de la tomba de Kafka al cementiri jueu de Straschnitz.

 

VALLI, ELLI i OTTLA, i ELS PARES.

"Amb la meva família, la gent millor i més amable que hi ha, visc més foraster que no viuria un foraster. Amb la mare aquests darrers anys no ens hem dit, pel cap alt, ni una vintena de paraules al dia; amb el pare no hem passat de bescanviar la salutació; amb les germanes casades i els cunyats no parlo sense enutjar-m'hi. La causa d'això és senzillament que no tinc res a dir. Tot el que no sigui literatura em rellisca, ho detesto, ja que em fa nosa o em roba temps, mal que només sigui mentalment". [Projecte de carta al pare de Felice Bauer, conservat al Diari, en què justifica la ruptura amb la seua promesa. Carta al pare, p. 75].

        Valli, Elli i Ottla, i dels pares.

 

FRANZ KAFKA

 FRANZ KAFKA
(Praga, 3 de juliol de 1883 - sanatori de Kierling, Viena, 3 de juny de 1924)
Es tracta d'un dels autors més problemàtics, més enigmàtics, més fantàstics i més genials de la literatura universal. Podem llegir fragments de les seves cartes, retalls del seus dietaris, reflexions i pensaments expressats en boca seua als Diaris i en la correspondència mantinguda amb la seua promesa Felice Bauer ("la berlinesa de dents ferotges") o la seua amant vienesa, Milena, a més dels seus amics, en especial, Max Brod.

      

Busqueu alguna fotografia de Felice Bauer i de Milena Jesenská.

RIMBAUD Y VERLAINE

RIMBAUD

          

La relació entre aquests dos grans poetes, Arthur Rimbaud i Paul Verlaine, va ser intensa, complicada i violenta, L'intercanvi va començar quan Verlaine va respondre a una de les cartes enviades per Rimbaud a diferents poetes a París, i fins i tot li va enviar un bitllet perquè el jove pogués viatjar des del seu poble a la capital. Rimbaud, que tenia17 anys, va ser allotjat a la casa de Verlaine, qui vivia amb la seva esposa Mathilde Mauté.Verlaine havia deixat recentment el seu treball i havia començat a beure de manera cada vegada més pronunciada.
Una relació difícil  Els dos poetes van començar d'aquesta manera una turbulenta relació amorosa, ajudada en gran manera pel consum d'haixix i absenta, i pel comportament erràtic i rebel del jove Rimbaud. Verlaine eventualment va deixar a la seva esposa i fill nounat i tots dos es van mudar junts a Londres.De totes maneres, en una Anglaterra victoriana plegada de misèria, els dos poetes la van tenir difícil per aconseguir el sustento diari. Van poder sobreviure gràcies a algunes afortunades incursions al món de les apostes , a més d'algunes classes de francès, i una mica de diners enviats per la mare de Verlaine. No obstant això, van viure d'una manera extremadament precària, i la seva relació va començar a deteriorar-se marcadament.
Finalment, Verlaine va retornar a París pel seu compte, però al poc temps va tornar a concertar una trobada amb el jove poeta. Es van trobar a Brussel·les, i en un arravatament d'ira ajudat per l'alcohol, Verlaine va ferir a Rimbaud en la nina d'un tret. Encara que no va ser greu, aquest fet va acabar de danyar la seva relació per sempre.Verlaine va ser sentenciat a dos anys de presó.Malgrat haver estat curta i tumultuosa, la relació entre aquests dos grans poetes va quedar en la història de les lletres franceses com una de les més fructíferes de la poesia moderna.

VERLAINE

                                                            

LES FLORS DEL MAL CXXIV

EL FINAL DE LA JORNADA

Sota una llum esgrogueïda
corre, balla i es mou sense raó
la Vida, obscena i cridanera.
Així, bon punt a l'horitzó
  
↳L'autor fa una personificació de la vida, la vida , sense saber que se esta acabant , balla i corre feliç.

s'alça la nit voluptuosa
apaivagant-ho tot, la fam també,
bandint-ho tot, també l'oprobi,
diu el Poeta: "Ara, per fi!

↳Ve la mort i la tranquil·litat. La nit acaba amb totes les desgracies. Diu que ja era hora que vinguera la nit. 


El meu esperit, com els meus ossos,
invoca fervorosament repòs;
amb somnis fúnebres al cor

↳Parla de la mort. El seu esperit estara en repòs. 


m'estiraré de cara enlaire
i em cobriré amb el cortinatge
vostre, oh refrescants tenebres!".


↳Ell es cobrirà . S'imagina el final de la jornada, i l'única manera es la mort.

LES FLORS DEL MAL LXXV

SPLEEN

Pluviós, irat amb la ciutat sencera,
de l'urna vessa a dolls un fred molt tenebrós
als pàl·lids habitants de les tombes veïnes
i va sembrant la mort en tot raval ombrós. 

↳La ciutat freda i fúnebre .

El gat que tinc a casa, buscant un jaç per terra
agita sense treva el cos magre i ronyós;
el cor d'un vell poeta per canonades erra
amb la cansada veu d'un geni fredorós.

↳La cambra del poeta. El gat, potser Baudelaire, vell, malalt i vençut. El so de l'aigua. Esta cansat. La malaltia pot ser física o moral.


Rondina ja el bordó, i el tió que fumeja
acompanya amb falset el pèndol refredat,
mentre en un joc igual com flaires putrefactes,

↳Ell fuma. Prompte tocara la campana dels morts.

llegat antic, fatal, de vella hidròpica,
la sota de cors, bella, i la reina de piques,
xerren sinistrament dels seus amors difunts.

↳Esta sol com una vella malalta. Nomes li queden records del amors perduts.

1r i 2n tercet. S'aproxima la mort miserable? La decadència del poeta? El so del bordó, del tió i del pèndol, conviuen amb la flaire putrefacta que desprenen els records dels antics amors, l'únic que li queda a Baudelaire, convertit en una vella hidròpica.

LES FLORS DEL MAL XLIX

EL VERÍ

El vi pot revestir la més bruta cofurna
amb luxe prodigiós,
i fa sorgir més d'un pòrtic de faula
amb l'or del vapor roig que té,
igual que un sol que es pon en cel ennuvolat.

↳En aquesta estrofa l'autor compara el vi amb una beguda celestial ,que pot "revestir", reparar l'habitació més bruta i fosca, pot donar-li vida a les coses més fosques, comparant-ho amb la lluminositat roja (del vi) del sol.
Por fer-te creuet que vius en un castell quan la casa es cau

L'opi engrandeix allò que no té límits,
allarga l'infinit,
aprofundeix el temps, furga la voluptat
i emplena els cors de plaers
negres i ensopits, enllà de llur capacitat. 

↳Esta describint les característiques de la droga (l'opi) : et plena el cos el cos de plaer

Però res d'això no val aquest verí que vessen
els ulls que tens, de color verd,
llacs en què l'ànima em tremola i es veu a l'inrevés...
Van els meus somnis, en corrua,
a sadollar-se en aquests gorgs amargs. 

↳Els ulls de color verd, tenen mes força que l'alcohol i que qualsevol droga. Quan ell mira el seus ull veu la seua pròpia anima.

Però res d'això no val el pèrfid, gran prodigi
de la saliva teva, que mossega
i duu a l'oblit una ànima innocent,
i, arrossegada pel vertigen,
la fa rodar, esvanida, fins a les ribes de la mort!

↳ Els seus besos son encara mes poderosos que la droga.

LES FLORS DEL MAL XXXI

EL VAMPIR

Tu, que has entrat com una daga

dins el meu cor queixós;

tu, forta com una armada de dimonis

vas venir, boja, engalanada,

↳està enamorat d'ellafortament

a convertir en jaç i domini

el meu esperit humiliat;

—infame ser que em té lligat

com el forçat a la cadena,

↳ l'autor es senteix molt agust amb ella i eixe amor es com una posessió de dominació per part d'ella.

i al joc el jugador obstinat,

a la botella l'embriac,

i a la carronya la vermina,

—sigues per sempre maleïda!

↳ l'autor està enganxat a jane, no pot fugir d'eixa relació.

Al ràpid glavi li he pregat

de conquerir la llibertat,

i he dit al perfidiós verí:

salva'm de la roïndat.

↳Baudelaire busca el suïcidi com a única forma d'escapar d'aquell amor.

Ai las! Verí i espasa

m'han menyspreat i han dit:

«No escau que siguis redimit

del pèrfid esclavatge,

↳diu que no es mereix eixir d'aquell amor

ruc! —Si el nostre esforç

t'alliberés d'aquest poder,

el teus petons darien vida,

altra vegada, al teu vampir!».

↳explica que encara que es suïcidare seguirie enamorat d'ella.

LES FLORS DEL MAL XXXIV

EL GAT

Vine, gatet, al meu pit amorós

—les urpes, a l'amagatall—

i deixa'm submergir-me en els teus ulls,

barreja d'àgata i metall.

↳Elements positius : diminutiu gatet, pit amorós , ulls

   Elements negatius : metall i les urpes

Quan amb els dits t'acaricio ben a pler
el cap i el llom flexible,
i quan la mà va i s'embriaga de plaer
palpant-te el cos elèctric,

↳compara el gat amb la dona.

veig la figura de l'esposa. El seu esguard,
com ho és el teu, amable bèstia,
profund i fred, talla i fendeix com una fletxa.

↳s'imagina a la seua esposa, jeanne duval. La mirada es profunda, d'amor. El que vol dir es que la seva dona es molt llesta i enganya al home per aprofitar-se de ell,que és el mateix que fan els gats amb la seua presa.

I, des dels peus fins a la testa,
neda un airet subtil i un perillós perfum
tot al voltant del seu cos bru.

↳Jeanne es morena (cos bru), fa referencia al seu cos.

LES FLORS DEL MAL XXIX

UNA CARRONYA

Recorda aquella cosa que vam veure, ànima meva,
un bell matí, a l'estiu tan dolç:
tombant per un camí, una carronya infame
damunt un parament de rocs,


↳ parala amb jeanne i recorden quan van vore una carronya en unes roques. 

les cames ben enlaire, com una dona lúbrica
i ardent, suant el seu verí,
obria, de manera indiferent i cínica,
el ventre ple d'exhalacions.


↳Diu que la carronya es dolenta i la compara amb una dona.

Brillava el sol damunt d'aquella putrescència
com si volgués coure-la al punt,
i retornar amb escreix a la Natura immensa
tot el que havia creat junt;


↳Com era estiu i veia calor , diu que el sol li donava la imatge d'espill.

i contemplava el cel la carcassa superba
com una flor que s'expandís.
Feia tanta pudor que sobre l'herba
et va semblar perdre els sentits.

↳se veien els ossos. De la pudor Jeanne es va desmaiar

Les mosques brunzejaven pel ventre putrefacte
del qual sortien negres contingents
de larves, que anaven com una flegma espessa
amunt i avall dels esquinçalls vivents.



↳hi havien moltes mosques menjant-se la carronya , junt amb cucs.

Baixava tot allò, pujava com onada,
o bé brollava espetegant;
hauríeu dit que el cos, inflat d'una alenada,
ben viu, s'anava incrementant.


↳ Era una sensació desagradable.

I feia el món com una simfonia estranya,
com l'aigua que corre i com el vent,
o com el gra que el llaurador, amb acció ritmada,
sacseja i gira en el garbell.


↳En aquesta estrofa fa una comparació amb la vida i la mort, al observar la carn putrefacta, pensava que al amar una dona, arribarà un moment que ella primerament es tranformarà en carronya i posteriorment es convertirà en pols.

Les formes s'esborraven, només eren un somni,
com un esbós difícil de capir
sobre la tela abandonada, i que l'artista acaba
tan sols dins el magí.


↳ Explica com aquesta dóna és oblidada poc a poc.

Darrere d'unes roques, una gossa inquieta
ens espiava de mal grat,
esperant l'hora de robar a aquella carcassa
la carn que hi havia deixat.

↳insisteix en que quedava una petita prat del l'animal ,però que desapareixerà.

—I, amb tot, seràs un dia igual que aquesta escombraria,
semblant a aquesta pútrida infecció,
estrella dels meus ulls, oh sol de la natura,
tu, àngel meu, la meva passió!

↳ens dona a entendre que la seva estimada Jeanne Duval, al igual que tots els éssers humans terminara com una escombraria, es a dir, envairà o es posara malalta, o en el cas de Jeanne, patirà de una malaltia que terminaria amb la seva vida, terminant com una carronya.


Sí! Això seràs, oh reina de les gràcies,
després dels últims sagraments,
quan jeuràs per podrir-te sota l'herba florida
enmig dels altres ossaments.

↳Ell li diu que acabara sen un tros de carn.

Recorda't de dir als cucs, llavors, bonica meva,
que amb molts petons se't menjaran,
que jo he guardat la forma i la divina essència
dels meus amors desintegrats!

↳ Per a ell no ha desaparegut perque ix en el poema